
Al centre de la Plaça del Rei hi havia muntat un escenari bastant potent, i a sobre: saxo, trompeta, baix, bateria i guitarra. El bateria al costat tenia una caixa negra tapada amb un plàstic per a mirar de tapar-la de la pluja que amenaçava (i que finalment va caure). I bé, realment el bateria i la "caixa", que va resultar ser un mostrejador/sintetitzador, eren el més potent del grup. Mariano Steimberg es deia el tio, i el treball de bateria era increïble. Destacava dins el grup, que feia un jazz molt experimental, amb textures bastant guapes. A la part de vent els vaig trobar que els faltava una mica de força; encara que donaven el toc precís en parts concretes de l'actuació, potser després quedaven bastant desapercebuts. El baix, prou bé, i el guitarra, a part que portava una guitarra d'aquestes amb el màstil acabat a pèl, també.
Però per parlar del bateria/programador em quedo sense paraules. Ja fa força temps que em fixo molt en la part rítmica de les cançons, i especialment en la bateria, encara que hi ha moments en què trobo que el baix arriba a ser gloriòs. En Steimberg va explicar que era un argentí afincat a Barcelona des de feia 9 anys (bé, que fos argentí no ho va dir explícitament, però va haver-n'hi prou que obrís la boca per a notar-ho), i se'l veia clarament líder de Iep!.

Aquest tema del Jazz experimental m'agrada. Fa uns mesos vaig descobrir el grup The Soft Machine, que són progressius però van acabar tirant bastant cap al Jazz experimental. El disc Third l'he sentit fins la sacietat :D