Bloc Party

He d'admetre que musicalment tiro bastant cap a grups, diguem-ne classics... Si algú fa un cop d'ull a la música que sento a través del meu perfil de last.fm, veurà que hi manen grups dels 70 i 80.

Tot i això, tinc uns quants grups actuals que m'agraden força, i també admeto que després d'una temporada llarga recreant-me en l'auto-indulgència del Rock Progressiu de principis dels 70 (a mi no se m'hauria acudit mai aquesta expressió, però un amic del Roberto un cop va fer un programa de ràdio sobre el Rock Progressiu i li va dir El Ataque de los Auto-Indulgentes, i ho vaig trobar encertat: què hi ha més auto-indulgent que refugiar-se en un món de complexitat musical amb l'excusa que la foscor que impera al món?), últimament estic tendint més cap a altres estils i sí, finalment, altres temps! Durant bastant de temps he seguit els discos nous que anava traient System of a Down, i en l'últim any m'ha donat per l'estil de Franz Ferdinand i, sobretot, Bloc Party.

I clar, quan t'agrada un grup que fa temps que es va dissoldre, agafes la seva discografia, la sents, i et quedes amb uns quants discos que t'agraden i ja està. O potser t'agrada tota! O bé el grup segueix, però en realitat només queda un dels membres fundadors i l'estil és molt allunyat del que tenia el grup en els inicis... És com si en realitat fos un altre grup. En tot cas, la idea és que en totes dues situacions, la música del grup ja està dada i beneïda: hi ha el que hi ha i punt. I tens clar el que t'agrada i el que no t'agrada.

En canvi, en un grup que segueix en actiu, pot ser que n'hagis sentit tot el que han fet fins ara, però hi ha un dia en què treuen un nou disc. Pot ser que sigui una continuació del so i les idees de discos anteriors, pot ser una evolució, pot ser un canvi radical... I sobretot, pot ser que t'agradi, que et deixi igual, o que el trobis una cosa horrible i hagis de fer veure que no ho has sentit i no mencionar-lo perquè aquell disc del que era el teu grup favorit no va existir mai...

I en això que fa uns dies vaig veure que Bloc Party venia de concert a Barcelona (llàstima, perquè l'altre cop que van venir, per Novembre del 2005, al final no vaig anar-hi perquè em vaig posar malalt, i aquest cop com que no sé encara que serà de la meva vida i la meva estada a Nova York, no sé si pel mes de Maig seré aquí...), i avui m'ha donat per veure si ja hi havia algú que tingués el nou disc, A Weekend In The City, que havia de sortir aquest any... i sí!! Increíblement a data de 4 de Gener de 2007 ja s'ha filtrat el disc que havia de sortir aquest any, i l'he pogut sentir. Realment tenia força ganes de sentir-lo, perquè el Silent Alarm, l'únic disc que havien tret fins ara m'havia encantat (i què bona que és Banquet!!), però també per veure si havien pogut mantenir el nivell o què.

I bé, encara no puc dir gran cosa, perquè tot just l'he sentit un cop, i molts discos que de bones a primeres m'han deixat igual, després de sentir-los unes quantes vegades m'han semblat genials (potser el disc amb què em va passar més va ser el Foxtrot de Genesis). De totes maneres, el disc és bastant més de tranquis que l'anterior, les cançons són més pausades, i em dóna la sensació que no hi té tanta importància el so de les guitarres. I també m'ha xocat que a la segona cançó hi predomina el que sembla un sintetitzador electrònic o alguna cosa per l'estil... Però no té mala pinta, així que suposo que n'hi haurà una segona audició, i una tercera, i una quarta, i a veure què tal! Al menys això ho tinc fàcil: em passo tot el dia amb la música posada a la feina...