La Noia de la Foto

Durant aquests dies de festa, he dinat bastant amb les meves àvies, com és típic. I també com és típic (al menys amb la meva àvia paterna) hem acabat parlant dels parents i de la família, i he acabat descobrint tot d'històries sobre els meus besavis i rebesavis.

I això que ahir dia de reis la meva àvia va arribar amb que, regirant armaris, havia trobat una cartera d'un parent que va morir de jove fa més de 30 anys. La vam estar mirant, i entre tot de llibres i llibretes, dins hi havia un bitlleter amb unes quantes fotos. Hi havia fotos de tot de cosins, fotos de mon pare de petit... i hi havia una foto en blanc i negre, en què sortia una noia de perfil, amb un polo i un parell de cues a banda i banda del cap. Li vaig preguntar a la meva àvia qui era aquella noia, i no m'ho va saber dir. No, no era ningú de la família, deuria ser alguna amiga. Qui sap...



I em vaig quedar amb la foto de la noia entre les mans, donant-li voltes a qui deuria ser. Em feia gràcia el posat, que a mí em semblava de 'has fet la foto ja?'... I vaig començar a especular: pensava que si portes una foto així d'una amiga a la cartera, potser és més que una amiga. I enllaçant el passat amb la meva vida pròpia, em preguntava com deuria ser començar una relació i presentar la teva xicota als teus pares i a la família fa 30 anys. Potser no ho feies fins que no estaves gairebé segur de casar-te, potser passaves molt de temps sortint amb la noia mig d'amagat dels teus pares, sense que ells no ho sabessin. O potser no, potser tot era més natural. Possiblement depenia de la familia... com deuria ser la meva? Quina deuria haver estat l'actitud dels meus besavis envers els meus avis? I la dels meus avis envers els meus pares?

Què deuria sentir aquesta noia quan el seu xicot va morir? La deurien avisar? Va anar a l'enterrament com només una amiga més? O la família ho sabia, i estava allà entre ells? O potser realment la noia no era més que una amiga, i tot el que m'imaginava jo estava fora de lloc? Què deuria ser d'ella després? Què devia ser d'ella ara? On era? Com era? Encara conservava aquest mateix perfil, amb 30 anys més? El mateix posat? Què devia sentir quan mirava fotos d'aquella època, tal com ho estava fent jo que ni l'havia coneguda a ella ni al meu parent...?

I així em vaig quedar, pensant en què m'agraden les fotos i les històries antigues, perquè em recorden que les circumstàncies canvien, però els sentiments, les alegries i les penes que sentim tots i cadascun de nosaltres són els mateixos que generacions i generacions porten sentint durant la història de la humanitat, per molt que a nosaltres ens vulgui semblar el contari.

En tot cas, deixo aquí la seva foto, com a tribut a aquella noia desconeguda...