31 d’agost 2007

Colors/Reclusió

Després d'una setmana de vacances a Menorca, un parell o tres de dies per acabar les finestres i uns dies més a Andorra, finalment aquesta setmana ens hem posat a pintar les parets del pis. Que ja fa pràcticament un mes que hi vivim i ja va tocant...

En tot cas, un dels principals problemes era decidir de quin colors pintar. Volíem fer una pintada global del pis, amb un esquema ben pensat, més que no pas anar pintant cada habitació independentment. I clar, mentre anàvem pintant les finestres, i també durant els dies de vacances, li anàvem donant voltes, però no acabàvem de trobar la idea. Així que, finalment, aquest dilluns, vam decidir que d'allà no passava, i vam utilitzar un sofisticat mètode amb elements d'alta tecnologia:

  • Paper

  • Llapis de Colors


Després d'una hora llarga de gargots i deliberacions, per fi vam arribar a un projecte definitiu. Pintaríem tota la casa amb groc, taronja, i dos colors que vam anomenar roig flints i blau flints. Roig i blau potents, sense contemplacions. El projecte també incloïa l'habitació dels convidats tota pintada de roig potent, fet per què es guanyava el sobrenom de habitació bordell; la del Simón, amb tres parets taronja i una blava flints; i la meva, groga amb un voraviu roig arran de sostre.

Tanmateix, el projecte definitiu es va començar a modificar quan vam anar a la tenda de pintures i vam veure que el color taronja que ens interessava sortia a vora setanta euros els quatre kilos, i el vam canviar per un altre que en valia vint-i-un els gairebé sis kilos. La pela és la pela... I com que vam pensar que ens sobraria pintura taronja, perquè en vam haver de comprar dos pots, l'habitació bordell es va haver de transformar en la taronja mecànica... Posteriorment, parlant amb la Laura vaig adonar-me'n que potser sí que la meva habitació semblaria un homenatge a la bandera d'Espanya, i vaig decidir canviar el voraviu roig per un de taronja. Un altre entre tants grans projectes que s'acaben abandonant senzillament perquè el món no hi està preparat...

En tot cas, només quedava la implementació, o posada en pràctica, del projecte. I en això estem: portem tres dies de arribar al pis cap a les onze del matí, pintar, menjar alguna cosa (que pot anar des de mitja pizza familiar a quatre galetes Digestive amb xocolata), i sortir-ne cada dia més tard, i més cansats... Reclusió total. Si més no, sí que puc dir que ens estem transformant en uns mestres en això del rodet de pintura, i el pinzell a mà alçada, perquè aconseguir pintar bé les cantonades en què es troben dues parets de colors diferents demana bastant de pols!

En tot cas, avui hem aconseguit acabar l'habitació del Simón, la dels convidats (que a pesar de no ser roja pot ser que acabi agafant el nom d'habitació bordell igualment) i el distribuïdor central. Ens falten el rebedor, el menjador i la meva, que són una mica més grans, i tenen voravius, així que segurament sigui feina de dos dies... Però això s'acosta! A veure si ja queda tot llest al final del cap de setmana, i així entre la setmana vinent i el pont de la Diada ja podem fer l'estrena!

De moment, ja tenim contenidors Ikea per a poder-hi posar el reciclatge!

08 d’agost 2007

Decapar, Aïllar, Imprimar, Pintar

El primer que hem volgut fer al nou pis ha estat arreglar les finestres. Sí, tenint en compte que el pis no és nostre, podríem perfectament haver passat de les finestres; però com que furgant als armaris vam trobar-nos amb què hi havia un grapat de radiadors i escalfadors elèctrics repartits per la casa, vam arribar a la conclusió que o bé l'anterior inquilina era extremadament fredolica, o bé que en aquella casa a l'hivern havia de fer un fred de nassos. Total, que vam pensar que aïllar les finestres i donar-los un cop de pintura no era només una qüestió d'estètica, sinó també un problema de confort i energia.

Així que dissabte, primer dia de vacances, vam anar al Bauhaus de la Zona Franca a fer una càrrega d'armament. Després de preguntar tres vegades a l'encarregat de la secció de pintures, vam acabar al cistell amb:

  • Un pot de litre de decapant especial per a fustes, per a treure la capa de pintura vella;

  • Dos tubs de massilla per reparar fusta, color sapelli (és un cert to de marró, el vam agafar perquè era el més barat i perquè hem de pintar-hi de marró a sobre);

  • Un tub de silicona especial intempèrie, per a tancar la fissura entre la paret i la finestra;

  • Un tub de Montak, que semblava silicona per a unir el vidre amb el marc de la finestra, i va acabar resultant ser cola i no ens ha servit de res...

  • Un pot de segelladora, per a imprimar la fusta abans de pintar-la;

  • Un pot de pintura amb acabat satinat, color marró (el mateix que hi havia, sigh...).


El principal tema amb que ens vam quedar va ser que si agafàvem pintura sintètica, calia segelladora sintètica, i si agafàvem pintura acrílica, calia segelladora acrílica. Però què necessitàvem, pintura sintètica o acrílica? Doncs vam triar-ne la sintètica pràcticament a l'atzar, per acabar descobrint parlant després amb mon pare que si haguéssim comprat pintura acrílica la hauríem pogut netejar amb aigua, mentre que per a la sintètica necessitaríem aiguarràs...

En tot cas, dissabte per la tarda mateix vam començar a aplicar el decapant sobre la pintura vella, i vam descobrir que és un producte que, a part d'un ensum a dissolvent que ens va transformar en meninos da rua per una estona, fa por: el poses sobre la pintura i immediatament es comença a bufar per tot arreu. De totes maneres, en alguns llocs la fusta estava tan feta malbé i la pintura hi estava tan enganxada que ni tan sols el decapant feia efecte, i ens va fer falta començar a passar el paper de vidre com a bojos. Així vam estar dissabte per la tarda, diumenge per la tarda, dilluns tot el dia (el Simón només) i dimarts tot el dia. En total, un bon grapat d'hores... només per a decapar i aïllar!! Encara ens falta imprimar i pintar!! Realment està essent una feinada de dimonis.

Però és divertit fer feines d'aquestes, fer saltar la pintura amb la rasqueta, agafar la pistola de silicona, donar-li forma amb el dit ensabonat, posar la massilla... Són coses senzilles, que et relaxen la ment, per variar del que un fa normalment. Amb la pachorra amb què me les prenc segurament no m'hi guanyaria la vida, però mai no he dit que es tractés d'això, no?

02 d’agost 2007

Subhasta

Ahir era dia 1 d'agost, data en què començava el nostre contracte de lloguer. Així que vam pensar que era un bon dia per a donar la llum, l'aigua i el gas, comprovar si tot funcionava correctament i començar a plantejar-nos què en farem de cada habitació. De fet, ja havíem tornat al pis després de signar el contracte, i el diumenge vaig anar-hi per a ensenyar-l'hi a la Laura, però com que el contracte no començava fins el dia 1, no ens acabàvem d'atrevir a tocar res.

Total, que jo vaig arribar al pis, carregat amb el portàtil, perquè havia fet un plànol amb un programa de disseny de pisos i comptava amb tenir temps per a acabar de corregir les mides in situ (perquè una cosa eren els amidaments que havíem fet el divendres, i una altra cosa era intentar fer-ne un plànol i trobar-te que no era geomètricament possible que existís una habitació amb aquelles mides), i m'hi vaig trobar el Simón que ja hi era des de feia una estona.

Vam obrir la clau de pas de l'aigua i vam veure que perd de forma espectacular, primera incidència que haurem de reportar ràpidament a la immobiliària, però per la resta tot el que eren aixetes, endolls, fogons i escalfador sembla que funcionen bé. No tenim telèfon de dutxa, però això es compra i ja està. Va ser sorprenent a mitja tarda trobar-se amb que al costat del comptador de la llum hi havia una caixa de cartolina plena de fusibles vells, d'aquells de ceràmica i amb una tapa de rosca, que recordo que a la sala de comptadors de casa meva n'hi havia quan jo era petit, i atenció... una dotzena claus de ferro, velles, algunes doblegades. Si l'anterior inquilina les guardava perquè eviten que ronquis, podríem haver-nos trobat amb el cas de roncs més greu enregistrat en tota la història clínica des d'Hipòcrates.

Evidentment, quan et mires el pis amb deteniment, te n'adones de tot de coses que no havies vist abans de quedar-te'l... Com ara que la instal·lació elèctrica són un fotimer de cables que vam per fora, enganxats als sòcols, o el que vam veure l'altre dia amb la Laura (no hi ha res com anar amb una professional del tema): que les finestres són extremadament velles (carpinteria noble), i que sota d'una hi ha un bloc enorme de paret que ha saltat, segurament per les filtracions d'humitat. De fet, dóna la sensació que en altres finestres ja havia passat però estava reparat. Així que demanarem a veure si ens ho poden arreglar, i si no suposo que nosaltres mateixos haurem de posar-hi massilla en quantitats industrials abans de pintar. El que potser mirarem de fer més endavant amb els marcs (encara que no sé si ja posats és més fàcil fer-ho ara que no hi ha mobles ni res) és posar-hi restaurador de fusta, repintar-los i envernissar-los bé.

Tanmateix, després de la feina, va venir el plaer! O si més no la diversió inesperada, que estic compartint pis amb un amic, ho recordo... Perquè vam començar a mirar tot el que hi havia als calaixos i armaris, com que el pis és sense moblar sembla que són coses que ens podem quedar o ventilar. I no sabeu tot el que va arribar a sortir. Especialment moltes làmpades, cosa que sorprèn una mica, perquè el pis és força lluminós; i molts radiadors, cosa que espanta, no sé com deu ser el pis a l'hivern... Però a part, cobrellits, estores, cortines... Total, que vist que moltes d'aquestes coses no ens les quedarem, vam decidir muntar el que anomenarem Primera Subhasta Gratuïta d'Internet (il·lusos...). És com una subhasta, però sense diners, i es fa per Internet. Si t'agrada una cosa, te la quedes i ja està. De fet, ens fas un favor. I no s'admeten comentaris de l'estil: però si és molt maco, perquè no us ho quedeu...? Si és a la subhasta, és perquè ha passat un període de review previ, i ja ho hem descartat. Però us convido a tots a passar pel blog del Simón, on ha fet una bonica auca amb les fotos de tot el que vam trobar, i que es troba a disposició del públic. Sort!