Decapar, Aïllar, Imprimar, Pintar

El primer que hem volgut fer al nou pis ha estat arreglar les finestres. Sí, tenint en compte que el pis no és nostre, podríem perfectament haver passat de les finestres; però com que furgant als armaris vam trobar-nos amb què hi havia un grapat de radiadors i escalfadors elèctrics repartits per la casa, vam arribar a la conclusió que o bé l'anterior inquilina era extremadament fredolica, o bé que en aquella casa a l'hivern havia de fer un fred de nassos. Total, que vam pensar que aïllar les finestres i donar-los un cop de pintura no era només una qüestió d'estètica, sinó també un problema de confort i energia.

Així que dissabte, primer dia de vacances, vam anar al Bauhaus de la Zona Franca a fer una càrrega d'armament. Després de preguntar tres vegades a l'encarregat de la secció de pintures, vam acabar al cistell amb:

• Un pot de litre de decapant especial per a fustes, per a treure la capa de pintura vella;


• Dos tubs de massilla per reparar fusta, color sapelli (és un cert to de marró, el vam agafar perquè era el més barat i perquè hem de pintar-hi de marró a sobre);


• Un tub de silicona especial intempèrie, per a tancar la fissura entre la paret i la finestra;


• Un tub de Montak, que semblava silicona per a unir el vidre amb el marc de la finestra, i va acabar resultant ser cola i no ens ha servit de res...


• Un pot de segelladora, per a imprimar la fusta abans de pintar-la;


• Un pot de pintura amb acabat satinat, color marró (el mateix que hi havia, sigh...).

El principal tema amb que ens vam quedar va ser que si agafàvem pintura sintètica, calia segelladora sintètica, i si agafàvem pintura acrílica, calia segelladora acrílica. Però què necessitàvem, pintura sintètica o acrílica? Doncs vam triar-ne la sintètica pràcticament a l'atzar, per acabar descobrint parlant després amb mon pare que si haguéssim comprat pintura acrílica la hauríem pogut netejar amb aigua, mentre que per a la sintètica necessitaríem aiguarràs...

En tot cas, dissabte per la tarda mateix vam començar a aplicar el decapant sobre la pintura vella, i vam descobrir que és un producte que, a part d'un ensum a dissolvent que ens va transformar en meninos da rua per una estona, fa por: el poses sobre la pintura i immediatament es comença a bufar per tot arreu. De totes maneres, en alguns llocs la fusta estava tan feta malbé i la pintura hi estava tan enganxada que ni tan sols el decapant feia efecte, i ens va fer falta començar a passar el paper de vidre com a bojos. Així vam estar dissabte per la tarda, diumenge per la tarda, dilluns tot el dia (el Simón només) i dimarts tot el dia. En total, un bon grapat d'hores... només per a decapar i aïllar!! Encara ens falta imprimar i pintar!! Realment està essent una feinada de dimonis.

Però és divertit fer feines d'aquestes, fer saltar la pintura amb la rasqueta, agafar la pistola de silicona, donar-li forma amb el dit ensabonat, posar la massilla... Són coses senzilles, que et relaxen la ment, per variar del que un fa normalment. Amb la pachorra amb què me les prenc segurament no m'hi guanyaria la vida, però mai no he dit que es tractés d'això, no?