Subhasta

Ahir era dia 1 d'agost, data en què començava el nostre contracte de lloguer. Així que vam pensar que era un bon dia per a donar la llum, l'aigua i el gas, comprovar si tot funcionava correctament i començar a plantejar-nos què en farem de cada habitació. De fet, ja havíem tornat al pis després de signar el contracte, i el diumenge vaig anar-hi per a ensenyar-l'hi a la Laura, però com que el contracte no començava fins el dia 1, no ens acabàvem d'atrevir a tocar res.

Total, que jo vaig arribar al pis, carregat amb el portàtil, perquè havia fet un plànol amb un programa de disseny de pisos i comptava amb tenir temps per a acabar de corregir les mides in situ (perquè una cosa eren els amidaments que havíem fet el divendres, i una altra cosa era intentar fer-ne un plànol i trobar-te que no era geomètricament possible que existís una habitació amb aquelles mides), i m'hi vaig trobar el Simón que ja hi era des de feia una estona.

Vam obrir la clau de pas de l'aigua i vam veure que perd de forma espectacular, primera incidència que haurem de reportar ràpidament a la immobiliària, però per la resta tot el que eren aixetes, endolls, fogons i escalfador sembla que funcionen bé. No tenim telèfon de dutxa, però això es compra i ja està. Va ser sorprenent a mitja tarda trobar-se amb que al costat del comptador de la llum hi havia una caixa de cartolina plena de fusibles vells, d'aquells de ceràmica i amb una tapa de rosca, que recordo que a la sala de comptadors de casa meva n'hi havia quan jo era petit, i atenció... una dotzena claus de ferro, velles, algunes doblegades. Si l'anterior inquilina les guardava perquè eviten que ronquis, podríem haver-nos trobat amb el cas de roncs més greu enregistrat en tota la història clínica des d'Hipòcrates.

Evidentment, quan et mires el pis amb deteniment, te n'adones de tot de coses que no havies vist abans de quedar-te'l... Com ara que la instal·lació elèctrica són un fotimer de cables que vam per fora, enganxats als sòcols, o el que vam veure l'altre dia amb la Laura (no hi ha res com anar amb una professional del tema): que les finestres són extremadament velles (carpinteria noble), i que sota d'una hi ha un bloc enorme de paret que ha saltat, segurament per les filtracions d'humitat. De fet, dóna la sensació que en altres finestres ja havia passat però estava reparat. Així que demanarem a veure si ens ho poden arreglar, i si no suposo que nosaltres mateixos haurem de posar-hi massilla en quantitats industrials abans de pintar. El que potser mirarem de fer més endavant amb els marcs (encara que no sé si ja posats és més fàcil fer-ho ara que no hi ha mobles ni res) és posar-hi restaurador de fusta, repintar-los i envernissar-los bé.

Tanmateix, després de la feina, va venir el plaer! O si més no la diversió inesperada, que estic compartint pis amb un amic, ho recordo... Perquè vam començar a mirar tot el que hi havia als calaixos i armaris, com que el pis és sense moblar sembla que són coses que ens podem quedar o ventilar. I no sabeu tot el que va arribar a sortir. Especialment moltes làmpades, cosa que sorprèn una mica, perquè el pis és força lluminós; i molts radiadors, cosa que espanta, no sé com deu ser el pis a l'hivern... Però a part, cobrellits, estores, cortines... Total, que vist que moltes d'aquestes coses no ens les quedarem, vam decidir muntar el que anomenarem Primera Subhasta Gratuïta d'Internet (il·lusos...). És com una subhasta, però sense diners, i es fa per Internet. Si t'agrada una cosa, te la quedes i ja està. De fet, ens fas un favor. I no s'admeten comentaris de l'estil: però si és molt maco, perquè no us ho quedeu...? Si és a la subhasta, és perquè ha passat un període de review previ, i ja ho hem descartat. Però us convido a tots a passar pel blog del Simón, on ha fet una bonica auca amb les fotos de tot el que vam trobar, i que es troba a disposició del públic. Sort!