Epíleg, Represa...

D'una banda, el Carrer Ballester. La cruïlla de Balmes amb Passeig de la Bonanova, allà on canvia de nom a Avinguda del Tibidabo. La paella de l'Avinguda del Tibidabo davant les piscines de la Caixa. El Carrer Manuel Arnús, passat el Mirablau i l'aparcament del Funicular. La carretera de les Aigües, la pujada cap als Vivers de Can Borni, i la corba en mig del bosc des d'on se senten els crits de la gent a les atraccions. La font, i les dues tirades de camí delimitat per arbres a la dreta, que sempre recordo que ja són el final de la pujada per terra. El tros final de la carretera fins la Plaça del Tibidabo, passant per davant del que era una casa en ruïnes i ara és l'hotel més car de Barcelona (o al menys un d'ells).

El Mirador. La meva ciutat als peus.

La baixada per l'altra banda de la carretera, amb els dos revolts en paella, i el trencant cap al Camí de Cal Totxo. El tros de trialera del GR92 per escalfar. Vista Bella, la Font Groga i el Pas del Rei. El trencant cap a la trialera on hi ha la casa abandonada. La Font de la Mina de la Marquesa. El Parc del Laberint, la Ronda de Dalt, i l'Avinguda de Vallcarca (fins no fa gaire, de l'Hospital Militar). El Carrer Ballester.

De l'altra banda, la meva bicicleta Decathlon Rockrider 650. Forquilla davantera de suspensió Rock Shox Indy, model 1999. Frens V-Brake. Llantes d'aliatge especial. Cobertes de tacs.

L'enllaç: les meves cames, les meves mans, i la suor acumulada als pèls.

Sí! Un mes després torno a anar en bicicleta, després d'una pausa bastant llarga; i torno a escriure al blog.

I es que aquest mes d'epíleg de Nova York ha estat un estrès constant. Entre tornar a la feina, veure la família, quedar amb amics i arranjar temes pendents, pràcticament no he parat. He arribat a la conclusió que la meva vida a Barcelona és un tren llançat, per moments sense control; un tren de què vaig baixar i el que he hagut de fer ara ha estat pujar a aquest tren en marxa. No em va costar molt recuperar els meus hàbits aquí a Barcelona, però sí que per moments la quantitat de compromisos que tenia m'ha desbordat completament. De fet, a vegades estava als llocs i estava pensant més en les coses que havia de fer que en el que estava fent aquell moment...

Tot i això, aquest mes d'epíleg del meu viatge, i de represa del que era la meva vida habitual, també ha servit de pròleg. Perquè des de fa un parell de dies ja és pràcticament segur que...