Barcelona... Ginebra... Nova York!

Doncs sí senyors, ja sóc a Nova York!

La veritat és que el viatge va anar bé: sense retards, vaig poder fer la connexió a Ginebra que em va sobrar un munt de temps, i no se'm va fer excessivament pesat. Tot i que clar, acostumat a viatjar amb companyies de baix cost, viatjar amb Swiss té les seves ventatges:

• Et donen una magdalena i una xocolatina suissa durant el vol de Barcelona a Ginebra, i un apertiu, el dinar, un gelat, una calzone i una xocolatina suissa durant el vol de Ginebra a Nova York.


• A part de la beguda que pots demanar amb cada àpat (que en el meu cas van ser 2 cafés i 3 Coca-Cola's), et van passant cada cert temps per si vols aigua.


• Et donen un coixí i una manta per si vols tapar-te i fer una becaina. Encara que com podeu suposar després de llegir la meva dieta liquida, jo al final no vaig dormir gens...


• Tens consola!!! Bé, tens una pantalla davant cada seient, i del lateral del seient surt un híbrid comandament a distancia - de consola que et serveix per a controlar-lo. De fet, jo quan vaig asseure'm i vaig veure uns botons X, Y, A, B de colors vermell, verd, blau i groc, vaig pensar: Super Nintendo? I sí, efectivament podies triar entre 4 pelicules que estaven fent, tot de documentals, vàries cadenes de musica i jocs! A veure, eren una mica xorres, pero si jugar al TrackMania amb el teu portàtil i fer la Xarxa a major altura de la teva vida quan tornes de Budapest té el seu encant, com no l'ha de tenir jugar al Pong al teu seient d'avio? Encara que jo em vaig viciar més al Trivial, a pesar que les preguntes eren de cultura americana i no n'endevinava ni una... Tot i això, va haver-hi un moment en què la consola en questió va comencar a penjar-se de mala manera i vaig acabar posant-me a llegir, que això no falla mai.
  
  

Doncs bé, 6 hores després d'haver deixat Ginebra vaig comencar a veure trosos de terra per la finestreta, una terra negra tacada de geleres que va resultar ser Terranova. I 8 hores després, vaig aterrar a l'aeroport de Nova York. Estava a Nova York, no m'ho creia!!! Faltava passar el control d'immigració, que em tenia molt nerviòs, pero al final em van preguntar què venia a fer, em van fer una foto, em van prendre una mostra de les empremtes dels dits i em van enganxar la targeta verda al pasaport, recordant-me amablement que si la perdia i no l'entregava en sortir del país podia tenir... problemes per tornar a entrar als Estats Units.

Arribar fins l'apartament va ser una mica més d'odissea: agafa la llençadora de l'aeroport a una estació de Metro, agafa el Metro que és com el forum de les cultures (crec que jo era la única persona que no era negra, sudamericana o asiatica del vagó) i després carrega amb la maleta, la bossa de mà i el portàtil fins l'apartament. Per sort, em vaig aclarar bastant be, no em vaig perdre i vaig trobar l'apartament a la primera!

I allà estaven els meus dos companys de pis Japos. Que... sorpresa! Em tenien unes sabatilles preparades a l'entrada perque em treiés les sabates per anar per l'apartament. Un d'ells acabava d'arribar, com jo, i l'altre era el que ja estava establert, que marxa el diumenge... i el responsable del merder que hi havia al pis. Mangas desperdigats per tot el terra, bosses de plàstic i roba bruta per tot arreu, la cuina feta una porquera, amb els fogons plens de merda resseca i recremada, paelles brutes, greix a la paret i l'armari, pèls a tot el terra del lavabo... Diguem'ne: un fàstic. I el meu pare preocupat i dient-me abans de marxar que sobretot fos ordenat, que anava a conviure amb més gent... Tot sigui dit que ahir ja vaig passar l'escombra pel lavabo i el dormitori, i aquest matí, com que amb el Jet Lag m'he llevat a saco de d'hora, m'he posat a netejar la cuina amb desengreixant i força de bracos... Per sort l'altre company, en Kugatsu, sembla bastant més endrecat i molt agradable. A veure que tal em va, però sembla molt bon tio.

Evidentment, vaig fer una prova de parlar en japonès, però com que em van mirar amb cara de... no destrossis la nostra llengua, europeu de pacotilla, vaig pensar que millor ho deixava per a més endavant, quan em tinguessin més confiança...

Per rematar el primer dia, vam anar a sopar a un xinès, i vaig tenir el meu primer contacte amb les racions americanes... El Hot And Spicy Beef era perque en mengessin dos com jo... Encara que suposo que tot el que havia endrapat a l'avio també ocupava espai a l'estòmac, ni que fos feia més de 8 hores.

De moment avui ja he anat a pencar, i a conèixer el professor que m'ha convidat (que per cert és com el Lluís Màrquez, un company del departament de Barcelona, en japonès). Aquesta tarda, comprar teca (i més productes de neteja). Tinc la sensacio que ja trigo en anar a fer el guiri!!

I per cert, aixo és DIFERENT, i hi ha molts detalls que canvien. Pero ja ho explicaré en un altre moment, que ara em toca anar a fer paperassa!