Midtown

Després d'un parell de dies de feina a la New York University (sí, he començat treballant i tot!), avui finalment he començat a fer el giri per Manhattan. I ja posats, hem començat amb el Midtown, la part que queda just per sota de Central Park, i que nosaltres hem fet arribar fins just a sobre del Greenwich Village, on està la Universitat.

I bé, de bones a primeres et trobes amb que tot és gran i alt. Molt gran i molt alt. De fet, tot és tan gran i tan alt que et quedes una mica decepcionat, perquè els gratacels estan envoltats d'edificis que no són tan alts com ells, però déu n'hi do, i la sensació d'altura es perd. De fet, les avingudes i carrers són també increïblement amples... És com un món a escala de gegant, un lloc on s'han perdut les proporcions.

Però per altra banda, és un lloc on està tot. TOT és allà, tot el que és famós i de què has sentit a parlar tant és a Nova York. Caminant per la 5a avinguda, et trobes que allà hi ha totes les marques de moda, totes les joieries i cases de diamants (he pres nota d'alguns dissenys per a mon pare, bagatel·les de 48,000 dòlars), el New York Times, el Rockefeller Center. Te'n vas cap a Times Square i et trobes amb la casa de gambes Bubba Gump (sorprenent, però existeix), la seu de Reuters, a part del Times Square en si, que és prou famòs.

Segueixes caminant per 42nd Street i et trobes amb la Biblioteca Pública de Nova York, que a part que em sembla que és la que surt a la pel·lícula dels Caçafantasmes (és el que m'ha recordat, què voleu que hi faci?), és una passada de lloc per anar a estudiar o pencar: és d'estil del segle XIX, i té un sostres impressionants. Allò que si visqués aquí possiblement sovint passaria d'anar a la Universitat i em vindria amb el portàtil aquí, a més a més hi ha WiFi i endoll a les taules (sempre puc mirar de fer-ho durant aquests 3 mesos). Just davant et queda l'edifici Crysler, que és digne de Gotham City, amb unes gàrgoles metàl·liques a 50 pisos d'altura sobre el terra (de fet, ja el primer dia ja em vaig quedar amb la sensació que tota Manhattan ÉS Gotham City: els edificis són mastodòntics, i l'estil d'arquitectura més corrent és el de principis del segle XX, amb tot d'ornamentacions, i gàrgoles, i tal, que realment semblen el lloc ideal per a veure passar el Croat Emmascarat). I seguint fins al final del carrer arribes a les Nacions Unides, i llavors, per fi, veus el riu, i Brooklyn a l'altra banda.

Et queda encara anar a veure l'Estació Central, que com totes les estacions centrals de les grans ciutats és preciosa, també de finals de segle XIX, rotllo època daurada del ferrocarril (i en aquest cas de Nova York, està claríssim que a principis de segle XX a aquesta gent els sortien els calés de les orelles), a veure quan Barcelona pren nota, perquè l'Estació de Sants diguem-ne que gaire a l'altura no ho està. I el següent pas: l'Empire State Building. I, encara que pel que he dit pogués semblar el contrari, l'Empire State m'ha impressionat. He vist el Rockefeller Center que potser sigui més alt, i segurament n'hi ha gratacels més moderns que segur que ho són, però l'Empire State té una majestuositat que impressiona. No sé, és l'amplada, les proporcions, com et sents quan el mires des d'avall... Tot i això, m'ha quedat pujar-hi, però segurament esperaré a que vingui la Laura, que són 18 euros, i pica una mica.

I bé, per a rematar-ho, sempre pots anar a veure el Flatiron, l'edifici aquell que per un costat no fa més d'un pam d'ample; i cap a casa, a gaudir d'un sopar autèntic japonès que hem preparat amb en Kugatsu (sopa de miso, arròs fet amb l'arrossera a vapor, carn de bou amb verdures i salsa de soja, i... enciam amb tomàquet i oli d'oliva verge, diguem-ne, el toc mediterrani). Per cert, demà faig truita de patates.

I també per cert, com que veig que el que us agrada són les fotos, he creat un compte a 23HQ per a penjar-ne a mida que les vagi fent. Així que ja sabeu, www.23hq.com/ausiaso.