Oooooh, you are the super-nerd!

O això és al menys el que m'ha dit el Pere quan aquest matí ha entrat al despatx i m'ha vist amb aquesta pinta...



Sí senyors, m'ha tocat apuntar-me al món de les ulleres. Feia molt de temps que em trobava amb que al final del dia estava una mica marejat, se m'estrenyia el camp visual i, sobretot, quan per exemple conduïa, em trobava amb que veia les coses, però no podia enfocar-hi ni concentrar-hi la vista. I ja feia dos cops que anava a l'òptica i em deien que tenia 0.0 de graduació, però que potser podia fer-me unes ulleres d'a prop. Així que a la tercera vaig pensar que hauria de provar-ho, i que mal per mal, sempre podria no posar-me-les si tan malament m'anaven (descomptant els noranta euros que em gastaria en les ulleres...).

Tot i això, com que ja feia temps que m'ho veia a venir, també feia temps que havia arribat a una conclusió sobre com volia les meves ulleres. Conclusió que pot ser resumida en dos mots: pasta negra. No sé, ja que em tocava portar ulleres, volia acabar de donar-me un toc gafapasta, encara que pel que sembla, a ulls del Pere, i també de la meva germana (de moment), és un toc més friki que res...

En tot cas, val a dir que el meu primer dia amb ulleres ha estat bastant marejant. Com que em van dir que no podia usar-les de lluny, perquè si no la vista se m'acostumaria i em trobaria havent-me de fer unes ulleres més fortes (cosa que em fa pensar si realment no em calien les ulleres, i ha estat una maniobra de l'òptic per a fer-me entrar en una espiral d'augment progressiu de diòptries), cada cop que algú em parlava al despatx i aixecava la vista, em treia les ulleres. El problema és que aquest gest ha substituït l'habitual de treure'm els auriculars, així que la gent em parlava i jo no m'assabentava de res, fins que m'adonava que no, no només t'has de treure les ulleres, els auriculars també... De totes maneres, el procés de posar ulleres, treure ulleres m'ha acabat marejant de tal manera que a mig matí no veia bé ni de prop, ni de lluny, ni amb ulleres, ni sense ulleres...

Suposo que a base de dies m'hi aniré acostumant, i també podré veure si realment m'han servit d'alguna cosa. De moment, en aquest moment ja estic escrivint amb elles, i sembla que estic començant a ignorar les barres negres que han emmarcat tot el que veia durant el matí. I pensar que abans em molestava només veure el meu propi nas...