Instal·lats

Des de dimarts passat, és a dir ja fa una setmana i mitja, el Simon i jo som i dormim (amb més o menys continuïtat) al pis, així que ja es podria dir que hi estem instal·lats. Tot i això, ara mateix el pis és un organisme viu i canviant, a part de terriblement desendreçat...

Així la primera nit la Laura i jo vam dormir els dos en un matalàs d'escuma de 80 cm, però per sort al segon dia ja vam poder fer-ho en un inflable que ens va deixar el David, el seu company de feina, i que deu fer 120 cm o una cosa així. El següent pas sembla que serà un matalàs de làtex de 140 cm de què en desprèn una companya de la xicota del Simon. Menjàvem al terra, sense cadires, i amb només dos plats. Però després d'una anada a l'Ikea el dissabte ja teníem vaixella, i després d'un auto-robatori a casa la Laura, amb saltada de tanca inclosa (el que cal fer quan et deixes les claus), vam aconseguir dinar sobre una taula. El diumenge el Simon va aconseguir una taula per a la tele; jo avui hi he portat un moble per a sota la meva finestra, i unes quantes cadires de despatx que han de substituir les dues cadires plegables que hem tingut fins ara, i que tenen una incòmoda tendència a inclinar-se cap endavant.

Ens hem alimentat bàsicament de productes Lidl, i són sorprenents les concessions que fa el sentit del gust en circumstàncies adverses! Al menys gràcies a la meva companya de feina Meritxell a partir del tercer dia vam poder encendre el foc, perquè ser un parell d'amics sans i no fumadors significa que et pots trobar amb la situació de tenir l'olla sobre el fogó, la mà al regulador, i la vista buscant per tota la cuina a veure si hi ha algun encenedor en algun lloc. El pas següent: experimentar, i descobrir que fer el cus-cus en una tassa amb aigua escalfada al microones és possible, i el resultat és comestible. Acompanyat de salmó congelat Lidl, òbviament.

Van passant els dies, i en mig de la nostra rutina habitual la casa va prenent forma i les habitacions s'omplen de coses. I així fins que en algun moment, sense que siguem plenament conscients del canvi que haurà tingut lloc, el pis estarà ple, i en aquell moment estarem instal·lats, i haurem deixat de sentir el ressò de les nostres pròpies paraules en parlar.