El congrés ja s'ha acabat, he fet la presentació, sorprenentment a la gent li ha agradat, m'han fet preguntes i les he sabut respondre... què més puc voler? Bé, m'hauria agradat que no m'hagués estat tremolant la cama mentre començava a parlar, però contra els nervis que duc a dins definitivament no s'hi pot fer res...
La veritat és que ha estat un congrés força petit, avui ja quedava molt poca gent de bon matí i a mida que han anat passant les hores i la gent havia de marxar cap agafar els seus avions la sala quedava més deserta. M'ha fet una certa pena i tot per l'organitzador, perquè el primer dia va donar un missatge sobre la importància del congrés que no es corresponia amb la mida de l'audiència que tenia en aquell moment, no diguem pas a última hora d'avui. Per altra banda, admeto que el fet d'ahir no haver anat al sopar oficial (sí, per anar a veure el partit de la sel·lecció) és d'aquelles coses que em fan sentir una mica culpable, perquè penso que si tothom fes com jo, els organitzadors haurien acabat sopant ells sols envoltats de taules buides. Potser també és perquè mon pare ha estat organitzador d'activitats així i he vist com de frustrants són aquestes coses des de l'altra banda.
En qualsevol cas, he coincidit amb gent força interessant, i he fet vida de congrés: menjar un munt i beure café a totes hores, xerrar amb uns i altres. En concret, he coincidit amb una professora portuguesa que escriu llibres i que, quan li vaig dir que m'agradava escriure però no em sentia capaç d'escriure res més enllà dels relats de 4 pàgines, em va dir que havia de deixar-me estar de manies i provar-ho (no en aquests termes, però la idea era aquesta). Total, que m'ha promés que m'enviarà (per correu real!) un exemplar d'un dels seus llibres, i que si ve a Barcelona m'avisa perquè li expliqui què tal. Ella escrivia contes curts; me'n va explicar alguns i estaven basats en una sola idea, una de sorprenent, i en explotar-la i veure què passa. Pinta bé, la veritat! De fet, té un parell de criatures i m'ha explicat que en comptes d'explicar-los contes, té uns quants personatges i va inventant-ne històries sobre la marxa per a ells.
Així que res, tot passa, i arriba a la seva fi. En qualsevol cas, a nosaltres encara ens queden un parell de dies de turisme. Plans: mercadillos a Portobello Road i Camden, alguna altra visita obligada, i algun altre regal gastronòmic dels que ens hem estat fotent durant la setmana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Interesantes pintan los libros...
Si están en un idioma inteligible por mí, igual les echo un ojo, con tu autorización, claro, jeje
:)
Publica un comentari a l'entrada