Mort Digna

El Pere és, possiblement, la persona al costat de qui passo més temps en la vida. I és físicament al costat, perquè és el meu company de feina i el tinc assegut a la taula de just al costat de la meva. Vam conéixer-nos mentre fèiem la carrera, a segon, i hem mantingut i mantenim l'amistat fins ara, que fem el doctorat i fem recerca plegats.

El Pere coneix bastanta gent que ha fet camins, i alguns d'ells ara són caps d'obra per a ajuntaments. És a través d'ells que va conéixer el concepte de Mort Digna, i és per això que un bon dia va sorgir el tema i m'ho va explicar.

La idea és que els ajuntaments es van adonar que tallar arbres és impopular. Crea mala imatge del consistori, els veïns es queixen, i poden fins i tot fer oposició. Evidentment, els polítics, sempre preocupats per la felicitat dels seus votants (bàsicament perquè influeix en la intenció de vot), vam estar-hi pensant, i van arribar a una solució: la Mort Digna.

Tot comença uns quants dies abans, quan s'inunda el barri on hi ha els arbres de cartells en què s'explica que degut a les obres que s'estan duent a terme, els arbres en qüestió han de ser retirats. Però que no patim, que no els mataran, sinó que els desenterraran i els portaran a un lloc on els replantaran i seran més feliços, un paradís dels arbres. El text pot ser una cosa com aquesta:

Benvolguts veïns,
Benvolgudes veïnes,

Amb motiu de l'inici de les obres del Projecte de reurbanització de la ronda del Mig, us informem que caldrá retirar les palmeres que hi ha a la mitjana, just enfront dels jardins de Josep Amat. La majoria dels exemplars seran transportats a vivers municipals a l'espera de replantar-los en d'altres jardins de la ciutat.

Disculpeu les molèsties. Gràcies per la vostra col·laboració.

Un cop posats en antecedents els veïns, un bon dia es presenten les grues i les excavadores, i fan la feinada de desenterrar els arbres i carregar-los en un camió. Com podeu suposar, desenterrar i carregar un arbre en un camió és complicat, i a més a més és caríssim. Molt més car que no pas tallar-lo de soca-rel. I la majoría de les vegades l'arbre mor en el procès.



Si tot això es fa en una festa cívica al voltant de l'arbre, amb activitats per als nens i grups de teatre alternatiu fent una representació sobre el cicle etern de la vida i el creixement dels arbres, és molt millor. Però clar, en mig de la ronda del Mig és difícil d'organitzar una cosa així...

Un cop tothom els veïns s'han despedit de l'arbre, el camió suposadament se l'emporta cap al paradís botànic. I és suposadament, perquè deixant de banda que l'arbre ja sigui mort, conduir un camió amb un arbre a sobre és un altre merder. I el que s'acaba fent és, un cop l'arbre ja no queda a la vista dels veïns, agafar serres i tallar-lo a trossos, sobre el camió mateix. El mateix que s'hauria fet in situ i estalviant els diners de tot el muntatge, si no hagués estat per tot el politiqueig que hi ha al darrere. Després la fusta es ven si és vendible, i llestos.

Com ja veieu, el que em va explicar el Pere ho he vist aquests dies davant de casa meva, amb les obres de la ronda del Mig. Em va faltar veure com tallaven l'arbre, però no sé, crec que no em fa falta. M'ho crec.

I per cert, mai cap veí dels que es queixen no se n'ha adonat que només per a fer el paper dels cartells per a comunicar que s'enduran els arbres ja hauran tallat més arbres que els que presumptament transplantaran? Bé, suposo que els arbres que tallen però estan lluny importen menys que els que estan a prop...