Pillant Cacho (o La Vida Boliviana I)

Aquest cap de setmana no l'altre vam cel·lebrar l'aniversari del Roberto, el meu company de despatx bolivià. I vaig pillar cacho... Però no del tipus que esteu pensant...

El Cacho és el joc de daus típic d'allà Bolívia. Bàsicament, tu tens una sèrie de jugades: Balas (uns), Tontos (dosos), Trenes (tresos), Cuadras (quatres), Quinas (cincs), Senas (sisos), Escalera, Full, Poker i Grande (5 daus iguals). Les jugades de números valen la suma dels punts dels daus que tenen aquest número, mentre que les jugades especials tenen valors de l'ordre de 10, 20, 30...

Llavors, al teu torn tu tires 5 daus, i pots triar una de les jugades i anotar-la. En comptes d'anotar, pots decidir tornar a tirar alguns dels daus. Quan ho fas, després estàs obligat a girar 2 ó 3 dels daus (posar el número que hi ha al costat contrari). Les jugades de números només es poden anotar en aquesta segona tirada, mentre que les jugades especials compten 5 punts menys si les anotes a la segona tirada. I cada jugada només la pots anotar un cop durant la partida.

Com a exemple, si tens 3 quatres i 2 cincs, pots anotar-ho com a 12 punts a Cuadras, 10 punts a Quinas o com un Full. Eventualment, pot arribar un punt en què tot el que podries anotar ja ho has anotat abans, i et veus obligat a esborrar-te (posar-te zero punts) en alguna casella.

Jugant sols, cada jugador disposa de dos grups de dues tirades. A l'acabar el primer pot decidir d'anotar el que li ha sortit, o guardar-se el resultat per si el segon és millor. En el primer cas, el segon resultat pot anotar-lo o no. En el segon cas, al final del segon grup de tirades ha de triar entre el resultat del primer o el del segon, no es pot quedar amb els dos. Així, a cada torn un jugador pot anotar una o dues jugades. També hi ha diferents variants del tema per a quan jugues en equip.

I falta mencionar la Dormida. Si tu treus els 5 daus amb la mateixa xifra en la primera tirada d'un grup, s'anomena una Dormida, i guanyes automàticament la partida. La tradició diu que ha de quedar constància d'això, i les taules dels bars de Bolívia estan plenes de marques amb textos del pal "José sacó una Dormida el 2 de Julio de 1927"... signats per la resta dels presents.

L'últim cop que havíem estat jugant a Cacho, quan vam estar a Donosti, vam estar parlant del tema de la Dormida, i fent càlculs ràpids de la probabilitat de treure 5 daus iguals, i del nombre de tirades que es feien durant una partida, vam arribar a la conclusió que, més o menys, jugant un cop a la setmana a Cacho, t'hauria de sortir una Dormida un cop a l'any. Evidentment, si jugues entre quatre persones, quatre cops a l'any una partida acabarà amb una Dormida. Així que no és res tan tan improbable...

Però clar, el que no m'imaginava era que a mi me'n sortís una a la meva cinquena partida de Cacho!!! I a més a més de Quinas!!!

I va ser així, quan estava distret de la partida, quan ningú no s'ho esperava, quan el Roberto i jo (anàvem fent equip) semblava que estàvem fora del joc, sense opcions, mers espectadors de la lluita dels altres... Bé, de fet no va ser exactament així, però l'esport i els jocs han de tenir una component èpica, si no no té gràcia. A les partides de pel·lícula ningú no guanya des del primer moment... :D

Però bé, fos com fos, vam guanyar!

Cal aclarir que no és que a la foto sortís amb cara de tajat, sinó que realment ho anava. Perquè aquesta immersió en la vida boliviana va començar prenent un parell de cubates de Chuflay (Singani (una espècie d'esperit de vi bolivià) amb Sprite) abans de dinar. El dinar consistia en Salteñas (unes empanadilles farcides de carn i brou, de manera que quan les mossegues cal que xuclis perquè no et caigui el brou; pel que sembla, si et cau el brou és que no saps fer petons; no, no explicaré si a mi em va caure o no), Sopa de Maní (brutal!!), Chicharrones (unes costelles tallades i torrades), Pique (un guisat de carn), acompanyat de Llajua (una salsa picant de Locoto, la guindilla que tenen allà) i Mote (blat de moro blanc), i el pastís d'aniversari amb 27 espelmes! Durant aquest temps, va caure cervesa, Lambrusco, Cava, vi de Porto...

Després va haver-hi partida de Pictionary Bolivia - Catalunya (que vam guanyar de pallissa, je, je), la de Cacho i encara un altre joc de daus. Vaig conéixer a més amics del Roberto, que em fa molta gràcia perquè són una colla que es troba desperdigada per tot el món. No sé, realment va estar molt molt bé...

I bé, per als curiosos, dir que vaig sortir a les 8 d'allà, vaig arribar a casa, em vaig dutxar i vaig tornar a marxar cap a un egipci on havia quedat per sopar. Vaig sopar, sortir de festa per Marina, menjar xurros a la Plaça de les Glòries a les 6, arribar a casa a les 7, dormir, llevar-me a les 2 i mitja, i encara per la nit vaig anar a sopar al Hard Rock Café. Un cap de setmana típic :D