06 d’octubre 2006

Cafeina

Aquest matí m'he despertat poc abans que sonés el despertador. Les persianes, com sempre, mal tancades, i el sol donant-me a la cara. La boca amb regust a cubata. Els ulls com si m'hi haguessin espremut una llimona. El cap pesat...

Penso. A quina hora has anat a dormir? A quina hora has estat anant-te a dormir tota la setmana?? Enumerem:

- Dilluns nit: Em quedo ensenyant les 750 fotos del viatge a Escòcia i les 150 del viatge a Menorca a la meva mare. Ingesta d'alcohol: Cap. Hora de posada al llit: 1'30. Despertador: 8'30. Hores dormides: 7.

- Dimarts nit: Vaig a escalar. Acabo vora les 11. Vaig a sopar a casa ma mare. Després d'una fondue i una ampolla de vi negre, encara ens fotem un Whiskey a pèl. Ingesta d'alcohol: Mitja ampolla de vi i un Whiskey. Hora de posada al llit: 2'30. Despertador: 8'30. Hores dormides: 6.

- Dimecres nit: Vaig a buscar una amiga a Santa Coloma. Venim a sopar al meu barri. La torno a casa seva. Torno a casa. Em quedo acabant els papers de la beca el termini de la qual és dijous. Ingesta d'alcohol: Cap. Hora de posada al llit: 3'30. Desperador: 8'30. Hores dormides: 5.

- Dijous nit: Vaig a escalar. Acabo vora les 11. Vaig a sopar unes pizzes a casa d'un amic, amb les corresponents 2 cerveses. Anem a fer una cervesa que es transforma en anar al Tubo Bar. Ens trobem amb una festa d'una classe de Pedagogia. Amb l'excusa del 2x1 cauen tres Cacique-Cola. Cauen 4 partides de billar. Quan ens fan fora d'allà ens agafa el punt d'anar fins a Enfants, fins que ens adonem que són les 5 de la matinada, estem a Balmes amb Gran Via i està tot tancat. Tornem i ens hem d'obrir pas a través d'una marea humana a Aribau amb Diagonal. Ingesta d'alcohol: 2 cerveses i 3 Cacique-Cola. Hora de posada al llit: 5'30. Despertador: 8'30. Hores dormides: 3.

I pensant-ho bé, m'ho he acabat passant de puta mare, igual que la majoria de vegades que surto quan no m'ho espero. L'última vegada va ser a l'Agost, una nit que va començar igual i va acabar a les 5 perquè ens van fer fora del Karma de la Plaça Reial. La nit que em van convèncer (amb les grans dosis de persuasió que cal per convèncer-me de fer qualsevol cosa) d'anar a Menorca a passar una setmana (i més si és per a això). La única diferència va ser que a l'Agost no hi havia ni Déu al departament, i amb un mail breu de "no m'espereu a fer el cafè" va haver-n'hi prou. Aquest cop tinc classe a les 11, i no la he de rebre, la he de donar...

Així que sona el despertador, m'aixeco, i em foto la primera dosi de cafeina del dia. Obviament, n'hi haurà més. I penso: m'agrada la meva vida.




Pel que sembla, a partir del segon o tercer cafè es poden produir simptomes de sobredosi, però cal la cafeina d'uns 150 cafès per a matar una persona.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

doncs clar que sí!!jo, les vegades que surto sense planejar-ho gaire, són les que més disfruto. I realment, hi ha dies en que et mors de son i penses: "no hauria d'haver sortit"i immediatament es dibuixa un somriure als teus llavis i penses...."i tot el que vaig disfrutar?? Realment ha valgut la pena". Ara...jo el ritme quye tu portes no l'aguantaria, necessito dormir les meves hores...cada persona és un món no? :D

Unknown ha dit...

Bé, jo el ritme aquest només el vaig portar la setmana passada... Espero que aquesta setmana sigui més de tranquis, que si no, em quedaré adormit a la feina... Encara que no ho sembli, jo també sóc una persona que necessito moltíssim dormir bé :)