Campanyes i Promocions

Una de les sorpreses que un té quan comença a anar a la Universitat és la quantitat de campanyes i promocions que s'hi fan. Especialment empreses de menjar, que vénen, monten un stand, posen unes quantes noies (al Campus Nord significa una assegurança d'éxit), les vesteixen amb samarretes de la marca i fan que et persegueixen perquè vagis a gorronejar. Així acabes provant galetes, cereals, sopes de sobre, pasta instantània, productes congelats i begudes vàries.

Des que feia primer de carrera, ja fa força anys, existia un mite en el Campus Nord: la promoció del Sunny Delight. Era el mes de Juny, estàvem en època d'examens i sortint de la Biblioteca d'estudiar ens vam trobar amb un camió refrigerat enorme, d'on sortia un tio amb un carro de la compra ple d'ampolles de Sunny Delight. Però no eren les típiques ampolles de mostra de quart de litre, ni tan sols de mig litre: ampolles de dos litres. I t'hi acostaves i et deia: Quantes en vols? Dues? Tres? I la gent se'n duia sis, set, deu ampolles... Gent amb vint ampolles sobre la taula de la Biblioteca; gent que les posava a les taquilles per anar-les a buscar el dia següent (fet que crec que va ser determinant en la decisió d'inutilitzar les taquilles a l'any següent). Però és que al dia següent tornava el camió...

Una bacanal de Sunny Delight. Mira que és dolent, però te l'acabaves bebent, i fins i tot algun cop n'he tornat a comprar només que per a retrobar-me amb aquella sensació i tornar-me a sentir com quan tenia 19 anys per una estona.

Però quan et creies que el món de la publicitat havia fracasat, perquè tants anys després res no havia superat aquella promoció mítica, i quan et pensaves que el més espectacular que podia fer Danone per promocionar el DanUp era això:



Doncs et trobes amb que no, que els publicistes també poden cremar-se les celles, i que el més espectacular per anunciar DanUp és això:



Un dromedari al Campus Nord!!!

I mira que jo podria haver-m'ho esperat, perquè ahir al matí vaig veure una furgoneta aparcada amb el lateral pintat amb Alquiler de Dromedarios Marisa. Però en aquell moment l'únic que em va sorprendre va ser que hi pogués haver una empresa que es dediqués a llogar dromedaris... No esperava trobar-me el dromedari a la porta de l'Omega!

Evidentment, tothom estava fent-li fotos amb el mòbil. Típica cosa: tenim tots més de vint anys però sembla que ningú no hagi vist un camell mai, la tradició de portar els nens al Zoo i a la Cavalcada de Reis clarament està desapareixent, ja des de la nostra generació...

Bé, la promoció en sí després no tenia gran cosa, era el de sempre: ampolles de 175 grams de DanUp, un codi perquè entris a la pàgina de DanUp, et registris i et pugui tocar un viatge a Tunis... La veritat és que el dromedari no hi pintava gaire, em pensava que potser el tindrien perquè passegés la gent, però el tenien allà lligat i ja està. Pobre animal, tothom fent-li fotos i ell allà menjant palla. El que em va molar van ser els peus que tenia: són rodons, amples i plans, com un cap de bolet amb dos dits enormes.

Per cert, parlant de promocions... com pot ser que al meu barri ja hagin instal·lat els llums de Nadal? Passar-nos més de dos mesos amb ambient nadalenc no és exagerat?