Ja tocava, he estat fent memòria i crec que no hi anava des de Novembre de l'any passat, quan vaig anar a veure Plan de Vuelo: Desaparecida amb un amic que treballava a la tele (sí, al Canal Català, que en aquella època basicament es limitava a posar pel·lis porno alemanyes durant tota la nit. Que com ho sé? Quan em va dir que treballava allà, el vaig intentar sintonitzar, i com que arribo tard a casa per les nits, era després de sopar... i m'ho vaig trobar. Això sí, només vaig estar-ho mirant una estona fins que vaig veure ben clar el símbol CC del Canal Català).
L'anterior crec que havia estat al Maig, quan van estrenar La Venganza de los Sith. I abans d'això, no sé, potser cal anar-me'n un altre any més enrere. A més a més en el meu cas tampoc no serveix allò de es que les veig en DivX a casa... Senzillament, veig poc cinema. Suposo que em suposa estar una estona fent només allò. M'agrada molt més la música, puc estar-la sentint i fer una altra cosa al mateix temps. I com que tinc una certa tendència a voler fer moltes coses, he de paral·lelitzar!!
En tot cas, tornant a la peli d'ahir, vaig anar a veure El Laberinto del Fauno. Francament, em va agradar, és com una barreja de fantasía i realitat. I hi ha moments en què no saps què és real i que no, encara que clar, tot és una pel·lícula i hauria de ser què es pretén que és real i què es pretén que no. La realitat és la postguerra espanyola, la lluita dels maquis a les muntanyes, i la repressió franquista contra ells. No vull fer spoilers, així que només diré que té un regust una mica trist, i que per moments és bastant (o molt) violenta. Això sí, hi ha un bitxo a la part fantàstica que em va molar molt. Si algú la veu, que m'ho digui, perquè segur que estem d'acord.I per últim, dir que jo, a qui els militars cauen tan bé, em quedo amb:
Obedecer por obedecer, es algo que sólo hace la gente como usted, Capitán...
2 comentaris:
aix...a mi aquesta no em crida gaire...però ja que la recomanes, l'apunto a la llista de pelis pendents. Em fio de tu eh? ;)
No se...per mi anar al cine és una activitat prioritaria. No sé dir perquè però m'encanta. Sobretot les pelis que sorprenen, que entristeixen, que t'angoixen o que et fan riure. Aquelles que d'una manera o altre et fan sentir. doncs aixo...queda pauntada, quan la vegi ja et diré que tal!
Ups!
Bé, així com en altres películes (com Los Amantes del Círculo Polar) sí que la recomanació era de Veu-la, no en tens cap excusa aquesta admeto que a mí em va agradar, però ho he comentat amb més gent i hi ha bastanta diversitat d'opinions. De fet, crec que a mí és a la persona que més m'ha agradat.
Osti, ara em crees pressió!! El proper cop que comenti pel·lis m'ho hauré de pensar bé!
Publica un comentari a l'entrada