Comiats

Estava bastant clar que aquesta seria setmana de comiats. I ahir va tocar fer xerrada de comiat, per a explicar què havia estat fent aquests mesos a tota la gent del grup on he estat aquest temps.

I bé, com sempre que he de preparar transparències per a xerrades, em vaig estar tot el dia anterior fent-les, se'm van fer vora les deu de la nit i encara era allà al departament, que no havia menjat res des de la una del migdia... Que a més a més, per acabar-ho d'adobar, el dia abans havia anat al Peculier Pub, el lloc on he vist la carta de cerveses més gran de la meva vida, amb el David Carrascal, un amic de la carrera que estava uns dies per Nova York de turisme, ens havíem fotut tres cerveses força potents cadascun i, honestament, estava amb una ressaca horrible...

En tot cas, quan se'm van fer les deu, vaig sortir corrent del despatx cap al metro, confiant poder arribar al supermercat Met abans que tanquessin a les onze. Per què? Perquè havia de comprar ous! Feia dies que li anava donant voltes, però em feia gràcia fer un vermut per acomiadar-me, i tenia la idea de comprar unes olives i una mica de formatge manxec, i fer una truita de patates. No sé, un vermut típic, encara que faltaria el vermut pròpiament dic per a ser autèntic. En tot cas, vaig tenir sort (a vegades agraeixes això que les tendes obrin fins tan tard), vaig poder comprar els ous i les olives, i un cop vaig sopar a casa, vaig seguir preparant transparències fins que cap a la una les vaig acabar (quan vaig fer la de presentació vaig estar fins vora les quatre...).

I el dia següent, em vaig llevar d'hora, vaig fer la truita, i abans d'entrar a la universitat vaig passar per un supermercat on sabia que tenien formatge manxec a comprar-ne una falca (que costava... entre 3 i 4 vegades el preu del mateix tall a Barcelona? Potser més...) i em vaig animar a comprar una ampolla de vi de Califòrnia, pensant que un vas de Cabernet sempre tira avall el formatge.

Jo tot il·lusionat, vaig modificar les transparències, perquè la darrera fos un: si us quedeu després de la xerrada... i vaig posar-hi una tira dels PhD comics, en què es parlava de la Free Food, aspecte fonamental de la vida acadèmica.

I bé, vaig fer la presentació, tot bé, i quan acaben les preguntes, passo la transparència, els dono les gràcies a tothom per haver-me donat la oportunitat d'estar allà, i totes aquestes coses, i llavors dic: i bé, he pensat que potser estaria bé que tastéssiu una mica el que és un típic aperitiu espanyol, i he portat un parell de coses perquè piquéssim entre tots, i una ampolla de vi...

I es van quedar igual!! Ningú no deia res! No sé si es que estaven descol·locats, o què. I jo: ei! Que us convido a picar algo! Bé, ara ho vaig a buscar... I tothom seguia igual... Realment, a vegades em descol·loquen, aquesta gent...

Per sort, un cop amb la teca, la cosa es va animar, i sembla que a la gent els va agradar la truita (no en va quedar res) i especialment el formatge! El vi, no tant, per començar no tenien tiba-taps, i en vam haver de comprar un, i després, només tres persones van voler-ne, i en va quedar gairebé mitja ampolla. Això sí que no passa a Barcelona! És treure una ampolla de vi en un vermut al departament, i tots sabem que al cap de 5 minuts no en queda!

En tot cas, vam fer un parell de fotos de grup, i llavors van començar els acomiadaments, perquè encara que jo aniré al departament fins divendres, hi havia gent que marxava fora, i a qui possiblement ja no veuré més! Bé, sempre queden congressos i tal, mai se sap on podem coincidir, al cap i a la fi, la comunitat de Llenguatge Natural és gran, però hi ha alguns congressos que són clau! I em conec, i sé que em costa molt mantenir el contacte amb la gent que no vaig veient regularment (al menys un cop a l'any), sóc una mica desastre... Però bé, es farà el que pugui.

Però és el que tenen les relacions: tu vas i vens i les relacions també van i venen. I passes una època en què tens una relació bona amb algú i un bon dia s'acaba pel que sigui, perquè canvien les circumstàncies, els llocs; perquè en tens d'altres... Els camins que segueixes se separen...

I suposo que així és la manera que tots anem fent!