Trans-Manhattan

Tenint en compte com sóc, suposo que a ningú no li sorprèn ja saber que des de feia uns dies estava planejant creuar tot Manhattan de baix a dalt. Em feia gràcia seguir tot Broadway, que és l'únic carrer que travessa tota l'illa, sortint del que és la punta sud, en mig del districte financer i amb l'Estàtua de la Llibertat a la vista, i anar pujant, pujant fins arribar a l'extrem nord, on per altra banda encara no havia estat. La veritat és que no sabia exactament quina llargada té l'illa, ni tampoc quina llargada té Broadway, perquè no és un carrer traçat amb tiralínies, sinó que fa una lleugera essa, i va creuant les avingudes d'est cap a oest. Però no semblava res que no es pogués fer, i si més no em serviria com a entrenament per a la Matagalls-Montserrat, que segur que aquest any, com sempre, m'oblido de com de malament ho arribo a passar, i em torno a apuntar a fer-la.

I com que avui era de les últimes oportunitats que em quedaven per a la meva bogeria particular, el temps estava ennuvolat però no semblava que anés a ploure, i francament no tenia res millor a fer, he agafat el metro a dos quarts d'onze, i a dos quarts de dotze he baixat... a la punta de Manhattan? No! A Chinatown, perquè havia de fer una parada tècnica. Perquè estava segur que no seria el primer friki en caminar al llarg de tot Broadway, així que per a fer-ho original, he decidit que seria el primer en fer-ho... menjant només peix sec xinès! I he anat a Chinatown, he comprat un paquet d'una espècie de sardines seques, i un altre d'unes tires de sípia tailandesa, que ja havia provat un cop a Barcelona. Evidentment, menjar només peix sec m'havia de donar una set de collons, així que no m'he fixat cap límit pel que feia a beguda. Es tractava de fer una parida friki (molt molt friki, ho admeto, podria haver-ho fet sentint La Barbacoa i amb en Giorgi Dan, i potser hauria estat fins i tot més digne), no de morir de deshidratació.

Un cop comprades les provisions, i per anar escalfant cames, he aprofitat per baixar pel marge de l'East River, i he vist uns quants vaixells de vela enormes que tenen en una espècie de Museu Marítim. En total, entre comprar el menjar i arribar fins la punta se m'han fet les dotze i quaranta. M'he fet una foto amb el mar de fons, per a deixar constància gràfica de la meva gesta, he buscat el número 1 de Broadway, i carretera i manta.

De bon principi, m'he limitat a anar encadenant llocs per on ja havia passat. Així, he deixat de seguida enrere el Brau de Wall Street i tot el districte financer, i m'he trobat en mig de la gentada de Chinatown, primer, i del Soho, després. He passat per davant de la feina, del Flatiron, i de Madison Square, on estaven fent una espècie de festa d'inauguració de la temporada d'estiu, amb un concert i paradetes de cervesa. He estat a punt d'agafar-ne una, però he vist que demanaven el passaport a gent de més cinquanta anys, i m'ha semblat una demostració de papanatisme tal que he decidit allunyar-me d'allà quant abans millor, no fos cas que se m'encomanés.

La zona de Broadway que ha vingut després, entre la 5a i la 6a avingudes, estava plena d'edificis baixos amb basars molt cutres, portats gairebé tots per gent negra, amb algun paquistanès infiltrat. Passada la 6a ja m'he trobat amb la gentada de nou, aquest cop al voltant de Times Square, i ha durat fins gairebé arribar a Columbus Circle. En aquest moment ja portava dues hores caminant, he decidit gastar una mica de les provisions, i me n'he adonat de la parida tan gran que havia arribat a fer. A part que la sípia picava com una mala bèstia, i m'ha donat una set horrible, el peix tenia espines, me n'he clavat una a la geniva i després els problemes que he tingut per treure-la. Anava caminant amb la mà a la boca, intentant agafar-la, però em relliscava, fins que al final a base d'anar-la movent amb la llengua ha sortit... Però ningú mai no va dir que viure aventures estigués lliure de penúries i dificultats!

Deixant enrere Columbus Circle i la única mica de Central Park que he vist en tot el recorregut, Broadway s'ha transformat en una espècie de passeig per barris normals, amb moltes tendes, però res més de particular. Per mitigar l'efecte Llengua com un Abadejo que tenia, m'he comprat un Vanilla Latte en un Starbucks, i he seguit caminant. La veritat és que a aquesta altura ja començava a notar-me cansat. Al cap i a la fi, no portava les botes de caminar que porto per a la Matagalls, i ahir a més a més vaig sortir a córrer. Però he seguit fent, he passat el número 2000 de Broadway (el número 1500 està a Times Square, el 1000 coincideix amb Madison Square i no existeix, i el 500 està al Soho, però me n'he oblidat...), i he superat l'altura on acaba Central Park. M'he trobat amb els llocs coneguts d'al voltant de la Universitat de Columbia, i a partir d'aquí la zona d'al voltant de Broadway s'ha transformat en un barri hispà. Durant estona i estona els cartells estaven en espanyol, hi havia un fotimer de restaurants mexicans, dominicans, hondurenys... A més a més avui era el dia de la Desfilada Nacional Porto-Riquenya, i mai no m'hauria imaginat que hi hauria tanta gent porto-riquenya a Nova York: les famílies amb banderes, samarretes, gorres... he vist més d'un cotxe tot tunejat amb una bandera cobrint el capó i una altra penjada de la finestra del darrere. Un autèntic festival, diguem-ne.

He estat caminant una bona estona sentint-me en mig de San Juan, fins que de sobte els carrers han començat a agafar pendent, he vist el Pont George Washington a la meva esquerra, i he entrat a la llenca de terra final de l'illa. I m'ha sorprès, perquè a mida que et vas acostant al nord de Manhattan, el terreny passa a ser molt ondulat. Ja a l'altura de Columbia hi ha alguns carrers amb pujades i baixades, però allà, precisament on l'illa és més estreta, tens un turó a cada banda, i Broadway que passa per en mig. He fet algunes fotos, perquè hi havia algunes cases muntades sobre la vessant de la muntanya, i uns carrers amb escales que semblaven el Carmel! Ja estava a l'altura del número 5000 de Broadway, del carrer 200, portava gairebé 5 hores caminant, però ja estava a prop. I poc a poc, les cases han deixat lloc a una benzinera, i uns quants magatzems, fins que al cap de res ja he vist el Pont de Broadway! Allà estava. En 5 hores i 20 minuts, he arribat al final! Però, ja que hi era, podia creuar el pont i arribar fins al Bronx, no? Ja que estava tan a prop... I he creuat el pont (que flipa, el pas per als cotxes era reixa de ferro, i es veia el riu a sota. Al menys per als vianants havien posat una mica de formigó als forats), tot satisfet, però quan he arribat a l'altra banda...

Els números seguien!! Broadway continua al Bronx!! Amb la mateixa numeració, i també l'ordre dels carrers. Tenia el carrer 225 davant meu... Però bé, al cap i a la fi, jo el que volia era creuar Manhattan, no fer tot Broadway, no? Diguem-ne que l'el·lecció de Broadway havia estat circumstancial. Així que he mirat a veure si podia fer una foto de la punta nord de Manhattan des de l'altra banda del riu (sense anar molt lluny de Broadway, que al cap i a la fi era al Bronx, i tots sabem que la fama del barri no és precisament molt bona, encara que he de dir que es respirava força ambient familiar avui, i fins i tot he ajudat una dona gran a pujar unes escales amb el carro de la compra). Però he vist que l'únic lloc on podia fer la foto era propietat privada, i hi havia un cartell que deia: No trespassing. Violators will be prosecuted. I com que passava molt de que m'engarjolessin per fer una foto, he tornat a Broadway i he agafat el metro de tornada.

Però no he anat a casa! Perquè a pesar que em feien un mal horrible les cames, mentre anava pujant he vist que hi havia un parc que tenia aspecte de ser una passada, uns vint minuts abans d'arribar al final de l'illa, i com que he pensat que em faria molt de pal tornar fins allà, fins i tot que possiblement no en tindria l'oportunitat, he baixat al cap de quatre parades i he anat fins al Fort Tryon Park. Era el tipus de cosa que no t'esperaries a Manhattan. Un parc d'una frondositat d'arbres brutal, muntat sobre un turó super escarpat, i amb un fotimer d'esquirols, als que evidentment m'he entretingut a fer fotos. He arribat fins dalt de tot del turó, però no hi havia grans vistes perquè els propis arbres tapaven la major part del panorama, així que m'he assegut, he fet una segona sessió d'avituallament (aquest cop anant en compte amb les espines) i he començat a baixar. I baixant, baixant, m'he trobat... un monestir romànic!

Bé, té trampa, perquè és un edifici modern que ha construït el Metropolitan per allotjar la col·lecció de romànic i gòtic que tenen. Però és rotllo monestir autèntic, amb el campanar, el claustre, els absis. Sense la gràcia de Sant Climent de Taüll, però tampoc no es pot demanar tant, suposo. Evidentment, la hora que era l'edifici ja estava tancat, i per altra banda la pujada i especialment la baixada del turó m'havien deixat rebentat. Així que he acabat de baixar el que em quedava, he agafat el metro, i ara sí fins a casa, on m'he fotut una dutxa, m'he posat roba neta i m'he preparat un bistec de bou enorme, tot just volta i volta. Després del dia d'austeritat a base de sípia i peix sec, suposo que no cal que digui que tenia gust a glòria!