Eleanor Put Your Boots On

Sembla mentida com després de dos mesos aquí, i d'haver anat a alguns llocs primer amb el Kugatsu, després amb la Laura i ara un tercer cop amb ma mare, encara hi passo i acabo trobant-me amb edificis, tendes o racons en què no m'havia fixat els altres dos cops.

I és que aquests dies he tornat a passejar per la 5a Avinguda, i hi he trobat el F.A.O. Schartz, una de les tendes de joguines més famoses que hi ha a Nova York (em va comentar el Xavi Carreras que és la que surt a Big, aquella pel·lícula del Tom Hanks de massa jove), i on hi ha peluixos dels animals que menys et pensaries. Seguint el tema de les joguines vam trobar també una tenda d'ossets de peluix a mida, amb el concepte americà de a mida: significa que els nens van, s'escullen l'ós, que inicialment és només la tela, el farceixen de cotó (incloent-hi un cor de tela i, si volen, una caixa d'aquestes perquè quan l'apretin parli, amb les paraules a escollir), li passen aire calent (no sé ben bé per a què exactament) i llavors trien la roba per a vestir-los, roba que va dels barrets de cowboy als vestits de nit, passant per equipaments de beisbol, escafandres d'astronauta o faldilles hippie. Un cop els nens s'han fet el peluix, poden anar a un cafè, tot dins la tenda, i berenar amb els seus amics. I hi ha un lloc on hi ha un projector i una càmera, de manera que tens unes boles virtuals projectades al terra, que pots moure xutant, i que xoquen entre elles. No hi havia cap nen, en el moment en què vam estàvem nosaltres, però sí un parell d'adults, mare i fill, però que semblaven (semblàvem) igualment criatures...

També m'he estat passejant per Chinatown fent de traductor quan ma mare regatejava pel preu d'unes imitacions de rellotges de marca (uns articles que, pel que em va explicar després, només existeixen a Hong Kong i Nova York), i hem acabat anant a parar a la Chinatown Ice Cream Factory, i prenent-nos uns gelats de mango, ella, i de sèsam negre, jo. Increïble el de sèsam! No sé on en podré trobar quan torni a Barcelona, així que em sembla que hauré de tornar-hi tant com pugui mentre encara sigui aquí!

Encara que no tot ha estat repetir. El dilluns em vaig trobar amb la sorpresa que era festa, Memorial Day, el dia en honor als soldats americans caiguts en batalla (després em van explicar que hi ha també Veteran Day, que jo vaig assumir que seria en honor als soldats no caiguts en batalla, i que van arribar a ser veterans). I vam aprofitar per anar cap a Brooklyn, a veure un parell de coses que a mi m'havien quedat pendents, i que vaig pensar que li podien agradar a ma mare.

La primera, Green-Wood Cemetery. El cementiri dit més maco de Nova York i, segons la meva guia, la segona atracció turística de l'estat de Nova York a principis del segle passat, just darrere de Niàgara. Avui dia aquest atractiu mòrbid sembla que ja s'ha passat (no per a tothom, com en són prova vivent les meves fotos d'Escòcia), però el cementiri conserva l'encant de les tombes victorianes... i un munt de mausoleus! Bé, per començar fa gairebé dos kilòmetres quadrats. És enorme, nosaltres vam estar-hi dues hores i crec que no vam arribar a veure'n la meitat. I hi ha tombes de tots els tipus. La majoria són tombes a terra, en què al voltant d'una única làpida hi ha enterrats diversos membres d'una família (i et pots entretenir a intentar seguir la història familiar a través dels noms i les dates de naixement de la gent). Però també et trobes amb autèntics mausoleus, alguns petites capelles entre la resta de tombes, i alguns altres empotrats als costats dels turons, com si fossin cases de Hobbit (comparació una mica irrespectuosa, ho sé, però estem parlant en termes arquitectònics, i és el que em va venir al cap). Com sempre, hi ha algunes tombes que et fan pena, especialment quan veus gent que a la teva edat ja eren criant malves...

Tot i això, amb el que et quedes al cap és amb que hi ha gent que es gasta autèntiques fortunes en tombes. I tot, per a què? No dic les tombes normals, de la gent corrent, això em sembla raonable, i mentre érem allà vam veure vàries persones que estaven al costant de tombes, asseguts, pensant o resant. Em refereixo a aquests grans mausoleus. Són grans perquè qui passi per allà ho vegi, i sàpiga com d'estimada era la persona morta? O senzillament són grans per pura ostentació, fins i tot més enllà de la mort?

La segona parada va ser Coney Island, la zona clàssica de parcs d'atraccions de Nova York. La guia avisava que anéssim preparats per a un aire una mica decadent, i potser és una mica exagerat. La veritat és que em recordava als últims dies del parc de Montjuïc, un ambient de vagonetes de ferro rovellat, cartells pintats a mà, i llums de neó sobre les tendes de menjar. Però era divertit. La gent fent cua per pujar a la muntanya russa Cyclone, els crits, les olors... La veritat és que va valer la pena, i just al costat hi havia la platja de Brooklyn, el meu primer contacte amb aquesta costa de l'Atlàntic. Contacte purament visual, perquè no portàvem banyadors i crec que l'aigua estava freda com una mala cosa. Evidentment, estava prohibit banyar-se si no hi era el socorrista (el país de les llibertats, com sempre...), però hi havia molt d'ambient, amb moltíssima gent sud-americana (suposo que tenen més tradició d'anar a la platja més que no pas la gent d'ascendència europea) posant música i ballant a qualsevol lloc.

El sol, la platja, el mar... La veritat és que comença a apropar-se el dia de tornar, i ja trobo a faltar la meva Barcelona. Sigh! És curiós com canvien les coses: a Grenoble vaig marxar per quatre mesos, me n'hi vaig passar cinc, i m'hi hauria quedat encara un altre, i ara estic a Nova York dos mesos i ja penso en tornar. Em faig vell, senyors! Encara que suposo (i també prefereixo pensar) que dec tenir alguna altra raó...

Eleanor put those boots back on,
Kick the heels into the Brooklyn dirt,
I know it isn't dignified to run,
But if you run, you can run to the Coney Island roller coaster,
Ride to the highest point and leap across the filthy water,
Leap until the Gulf Stream's brought you down.

I could be there when you land.
I could be there when you land.