10 de maig 2007

Graduation Day

L'altre dia em vaig confondre i vaig pujar al metro que no era. O més ben dit, vaig pujar a un metro que als cartells de dins deia que era el que era, als de fora deia que era el que no era, i al final va resultar ser el que no era... En tot cas, vaig baixar en parada diferent de la que baixo normalment, i vaig creuar tot Washington Square, que és la plaça que queda enmig dels edificis de la New York University. I em va fer gràcia, perquè estaven muntant-hi un escenari, i als fanals de la plaça hi havia tot de banderoles dient: New York University Graduation Day. Dia de la graduació? Per acabar d'aclarir-me les coses, hi havia un dibuix tot maco d'un birret. Sí, dia de la graduació. Els estudiants de la Universitat ja acabaven el curs, i es graduaven, i ja serien llicenciats, diplomats, arquitectes, enginyers... o els equivalents en aquest sistema, perquè quan em toca traduir el currículum mai no sé si sóc un engineer, un bachelor, un master, o un cavaller Jedi (això sí que sé que no, però no em digueu que no molaria que et donessin aquest títol al sortir de la FIB).

Total, que avui era l'esmentat dia de la graduació i, evidentment, no m'he passat per la plaça a veure com els anaven cridant un per un, i sortien tots amb la toga i els donaven el títol enrotllat, de fet ni tan sols sé si ha estat així... Però a última hora m'han donat una invitació pel Grad Alley: havien tallat un dels carrers que queden entre les facultats, i hi havia parades de menjar i beguda, música i, a les 8, focs d'artifici. I el més important: la teca era gratis. Així que m'he esperat fins dos quarts de 8, he convençut el company del despatx perquè també es vingués, i hem anat cap allà.

No sé, he de dir que la Festa FIB (al menys les que (no) recordo jo) és bastant més desfasada que allò, no us penseu. Entre altres coses, perquè m'ha resultat difícil trobar cap mena de beguda que no fos Pepsi o Ginger Ale (sense cafeïna). Però hi havia música tralla, i un speaker que tenia la veu com King Africa. I tothom portava una espècie de corones d'escuma al cap. Amb la Laura les havíem vistes, que les portaven els turistes per a imitar l'Estàtua de la Llibertat, però aquestes eren de color lila i deien Grad Alley. I tothom anava amb allò, i amb les invitacions penjades del coll, perquè eren com un plàstic d'una mica menys d'un pam de llarg i mig d'ample, amb un cordill lila. Perquè hi ha tantes coses pensades perquè te les pengis del coll? La targeta de la Universitat també em venia amb un cordill, evidentment el primer que vaig fer va ser desmuntar-ho i guardar-me la targeta a la bossa, que és on ha d'estar excepte quan fa falta que l'ensenyis... Bé, doncs sembla que aquesta és una opinió minoritària, tothom anava amb la corona lila al cap i la invitació al coll. I això que molta gent anava arreglada, que havia estat el dia de la graduació!

I bé, al final he estat una estona allà, he agafat un parell d'entrepans i un parell de llaunes de beguda, i he vist els petards. Això sí que ha valgut la pena, han estat senzills però prou macos. A veure quan la UPC aprèn i ens fa aquest tipus de coses. El que no cal és que al final faci que la gent comenci a corejar les sigles de la Universitat. No és que N! Y! U! sigui gran cosa, però imaginar-me la plaça de Telecos cridant U! P! C! fa molta por... Amb els petards s'ha donat la festa per acabada, i ningú no s'ha quedat a muntar merder... Tothom ha començat a marxar cap als autobusos i el metro, molt ordenadament i de seguida. Només quedava alguna gent que feia cua per acabar el menjar de les parades, o que es parava perquè els donessin uns pots de cotó de sucre que havien sobrat (a mi me n'han donat, m'ha fet il·lusió, no ho he tastat mai!).

El que sí que m'ha fet enveja (sana) és que aquesta nit l'Empire State Building estarà il·luminat de colors lila i blanc, els colors de la Universitat, en honor als recent graduats. Per a quan l'Edifici Agbar amb l'emblema dels 9 punts? A més a més, amb la forma que té, seria el símbol perfecte per a la FIB...

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Osti! He provat el cotó de sucre, el tacte és realment com cotó, però és terriblement dolç (fins a límits insospitats)...

Fins als 26 esperant-ho!!

Unknown ha dit...

Y tu no te hiciste una foto con el birrete???
Seguro q aun estas a tiempo de hacertela, q los birretes sé que te gustan! XD
Hazte una y cuelgala!!!
porfi porfi porfi

:P

simón ha dit...

Jejeje, algodón de azúcar... yo sigo esperando a los 28 (¿o igual de peque si lo probé? kk d memoria)