Kinokuniya

Nova York és una ciutat sorprenent. Realment. Exemple: vas a treballar al departament un diumenge per a recuperar la setmana de vacances que t'has pegat amb la teva xicota, i et trobes amb el teu company de despatx que també hi és, i no només ell, sinó també tot de gent assajant presentacions a la sala de reunions i altra gent que sembla indiferent al fet que sigui cap de setmana, any nou xinès o pasqua jueva...

De totes maneres, m'he alegrat de trobar-me en Yusuke, i com que feia una setmana que no ens veiem hem acabat passant més d'una hora i mitja xerrant... Entre això i respondre mails que tenia pendents he d'admetre que tampoc no és que hagi pencat molt avui, però què coi! La Universitat també és vida social!

A tot això, a les sis en Yusuke m'ha dit que marxava a una llibreria japonesa, i si volia anar amb ell. I de bones a primeres he pensat en quedar-me una estona més, perquè volia acabar un codi que tenia a mitges, però he mirat el codi a la pantalla, he mirat en Yusuke que posava les seves coses a la bossa, he tornat a mirar la pantalla, he mirat al sostre i m'hi he imaginat llibres en japonès... I com es pot suposar, li he dit que anava amb ell.

Hem agafat el Metro i he seguit en Yusuke mentre anava obrint portes per les galeries subterrànies de sota el Rockefeller Center, i finalment hem sortit al carrer, l'hem creuat, i allà estava: uns kanji que deien Kinokuniya Shoten: Llibreria Kinokuniya. Hem entrat i he flipat. No puc dir una altra cosa.

Perquè aquella llibreria japonesa era més gran que moltes llibreries normals de Barcelona. Hi havia fileres i fileres de llibres, jo crec que deuria ser fins i tot més gran que la secció de llibres d'una Fnac de Barcelona, i és una llibreria japonesa a Nova York! En Yusuke m'ha dit que estava organitzada de la mateixa manera que les llibreries de Tokyo, i que de fet, era més gran que moltes llibreries estàndard de Tokyo...

He estat donant unes quantes voltes per la llibreria, tot just passant la vista per sobre els títols. Tinc el problema que quan veig textos en japonès intento entendre què diuen, en la major part dels casos no puc fer-ho, i al cap de l'estona acabo realment esgotat. Així que anava mirant els noms de les seccions, i al final he acabat a la secció de llibres per a escolars, fins i tot hi havia coses que semblaven llibres de text japonesos. M'ha fet molta gràcia trobar en aquella secció llibres del Doraemon, del pal Aprèn Història del Japó amb en Doraemon, El Mapa del Món d'en Doraemon, etc... De fet, he estat temptat de comprar-me el Aprén els 1006 Kanjis amb en Doraemon, però finalment he aconseguit resistir-me!

Al cap de l'estona, he vist que a la planta de dalt hi havia la secció de llibres de japonès per a estrangers, i hi he trobat els llibres de gramàtica que moltes vegades m'havia mirat a la Llibreria Alibri de Barcelona, i que valien 70 o 90 euros, per 30 o 40 dòlars... Els 2 volums del Basic Kanji Book per menys del preu d'un únic volum a Barcelona, sigh... Realment tant més lluny està Barcelona del Japó respecte a Nova York?

Suposo que el concepte clau és comunitat japonesa. Realment n'hi ha molta. Tenen els seus supermercats, tendes, llibreries... De fet, hi ha dos diaris gratuïts japonesos, rotllo 20 minutos, que pots trobar en aquests llocs. Perquè una publicació així sigui rentable, el public potencial ha de ser gran. Encara que clar, suposo que en una ciutat de 8 milions d'habitants, i amb tanta diversitat cultural com Nova York, qualsevol grup cultural és gran...

Al final m'he acabat comprant un llibre per a nens, Tanoshii Mumin Ikka (Una Divertida Família de Mumins), que m'havia comentat pel matí en Yusuke que li agradava molt quan era petit. De fet, és el primer d'una sèrie de llibres Finesos, sobre uns personatges que es diuen Mumins i que són com uns trolls. A mi personalment m'han agradat els dibuixos, per a ser trolls semblen força catxondos... De totes maneres, era dels pocs llibres en què he pogut entendre gairebé totes les paraules de les dues primeres frases, així que tampoc no tenia gaire el·lecció.

Però he d'admetre que feia molt de temps que volia tenir un llibre japonès. Sempre m'ha agradat el format dels seus llibres de butxaca: la forma, la mida, els marges... Friki que és un!