NBA

Bé, com he comentat al post anterior, una de les coses que vam fer amb la Laura va ser anar a veure un partit de la NBA. Ja ho havíem estat parlant abans de marxar, i la nostra intenció era més aviat anar a veure els New York Knicks. Problema: quan vaig arribar aquí, em vaig trobar que per les dates que vindria la Laura la temporada regular ja s'hauria acabat, estarien de play-offs, i els Knicks no estaven en el seu millor moment i el 18 d'Abril semblava que s'anirien de vacances anticipades. Per altra banda, també sembla que les entrades pels Knicks són vistes i no vistes... Així que o buscàvem una altra opció o ens quedàvem sense veure el suposadament millor bàsquet del món.

I l'opció va ser buscar entrades per als New Jersey Nets, que sí que s'havien classificat pels play-offs, estan a prop de Nova York, tot just a l'altra banda del riu, i a més a més em van comentar que no mouen tanta massa com els Knicks i les entrades són fàcils d'aconseguir... Total, el diumenge passat vam passar per la tenda de la NBA a la 5a Avinguda, i vam preguntar per les entrades. Ens van dir que hi havia partit aquella nit, però que si volíem dues entrades barates (menys de 30 dòlars per entrada) no ens les podien donar juntes... Evidentment, no anàvem a veure el partit un a cada banda del Continental Arena, així que vam dir que tan era, i ens vam posar a esperar els resultats dels partits dels play-offs. Els Nets van guanyar aquella nit, i si guanyaven el partit del dimarts a Toronto contra els Raptors l'eliminatòria s'acabava i ens quedàvem sense partit. Si perdien, hi havia un sisè partit a Nova Jersey el divendres. Així que el dimarts ja ens tens robant la connexió al veí per la nit per a saber com anava el partit, i mentalment animant els Raptors perquè guanyessin el cinquè partit.

Al final va ser així, i el dimecres a primera hora vam tornar a la tenda NBA per a comprar les entrades. Algunes no molt cares, si us plau. 50 dòlars us van bé? Um... Quina era la part que no havia entés? Al final vam trobar-ne unes per 10 dòlars, eren les més barates, a dalt de tot del pavelló, però és que el següent preu eren 25 i estaven pràcticament al costat. Així que pagar més del doble per a veure igual de lluny, doncs passàvem...

I bé el dijous, amb les entrades a la butxaca, vam anar cap a l'estació d'autobusos, després d'unes quantes voltes vam aconseguir trobar el que anava al pavelló (com tot en aquest país, l'estació de busos és enorme), i vam arribar amb tres quarts d'hora de temps a les portes del pavelló. I ens vam trobar amb la sorpresa que l'hora marcada a les entrades era la d'obertura de portes, no la de principi del partit, així que vam poder gaudir d'una hora i tres quarts en un pavelló en mig literalment del no res...

La última mitja hora va començar a sortir gent al camp. En un moment ens van demanar posar-nos dempeus per a sentir els himnes canadenc i americà (tocat per no sé quina banda militar i amb uns quants soldadets que portaven una bandereta de marres... què coi hi pinten uns militars en un camp de bàsquet?). Òbviament tothom va fer-ho, nosaltres dos ens hi vam negar (normalment no m'aixeco ni pel meu, vaig a fer-ho per l'himne ianqui... pfff). Llavors va començar un espectacle de les cheerleaders, amb flames i acrobàcies... Sorpresa positiva, pensava que les cheerleaders eren quatre noies d'institut amb cues i faldilletes que ballaven amb pom-pom; i resulta que aquí es foten unes coreografies brutals, ballen sincronitzades al segon, i encadenen series de mortals com si res... Finalment, van començar a esclatar petards, a caure confeti del sostre, i els jugadors dels Nets van sortir, amb un focus que els seguia des dels vestidors fins al centre de la pista, mentre megafonia i públic corejaven els noms.

I bé, després de tot això, algú es deuria adonar que allò se suposava que era un partit de bàsquet, i van decidir jugar...

En sí, el bàsquet que vaig veure... A veure, hi havia jugades espectaculars, però em vaig quedar amb la sensació que tot era una mica de cara a la galeria. Cal perdre la pilota perquè intentes fer un alley-hop quan estàs per sota al marcador, a la meitat del tercer quart? De totes maneres, defenent com defenen no m'estranya que surtin jugades espectaculars. Avisar les pantalles? Um... Què és això? Per altra banda, els Nets sobretot, eren bastant de jugades individuals: estem perdent de 5 punts... què fem? Doncs en Jason Kidd agafa la pilota, pega quatre corregudes i fot 2 punts, a la següent jugada se la passa a en Vince Carter que fot un triple, i ja està: empatats. Eeeooo! Que sou cinc al camp! També podeu posar una màquina de Su Turno, i us repartiu els atacs...

Per altra banda, tot l'entorn era una mica hortera, amb les pantalles lluminoses dient: ara aplaudiu, ara feu soroll, ara digueu D-Fense... Cal posar una música diferent per megafonia a cada atac?

Però sobre tot, la meva gran pregunta: cal fer temps morts cada 4 minuts? Cal fer-ne 5 durant el darrer minut del partit? Era un temps mort a cada atac! I a més a més no cal que la pilota surti fora perquè el concedeixin, de manera que l'equip rival recollia el rebot, anava a sortir al contra-atac... i temps mort! En la meva (humil) opinió, això desvirtua el joc... Però bé, si el que els agrada als americans és el beisbol i el futbol americà, era evident que havien de fer alguna cosa perquè el bàsquet no fos continu, no fos cas que els agafés un infart...

De totes maneres, va haver-hi moments espectaculars, i cal admetre que en Kidd i en Carter juguen una estona... Em va fer gràcia veure en Calderón allà de roig, i em van acabar caient més simpàtics els Raptors (possiblement pel fet que tenen dos espanyols a la plantilla). De totes maneres, al final els Nets van guanyar per un punt, així que els Raptors cap a casa (Al Canadà! Al Canadà!), i els Nets a les semifinals de conferència.

I la Laura i jo? Cap a Manhattan i crec que quan tornem a Barcelona, a veure el Barça al Palau Blaugrana. Allà segurament no ens quedarem mig adormits als seients...