25 de maig 2007

Television, Television

Ja sabeu que jo no sóc persona de mirar molt la tele, no ho era a Barcelona i no m'hi he tornat aquí. Però com que últimament per la nit a l'apartament el Kugatsu no es mostra molt comunicatiu, de tant en tant em poso alguna de les sèries que fan. Ho penso i realment suposo que hauria d'estar content: tinc a l'abast els capítols nous de 24, Lost, Prison Break... fins i tot House (encara que de moment quan ho he mirat només he vist capítols de la 1a Temporada, i precisament algun dels que ja havia vist abans). I tot i això, doncs no em dóna per encendre la tele, asseure'm i mirar. Prefereixo posar-me a escriure al blog, sóc així.

De totes maneres, sí que hi ha algunes sèries que sí que he vist més d'un cop. He vist alguns capítols de Friends, finalment, em fa gràcia tornar a veure capítols de Wonder Years (Aquellos Maravillosos Años, no fa temps ni res que no la reposen a la 2), i la que sí que intento seguir és dilluns a la nit Family Guy (Padre de Família).

I ho admeto, és com una espècie de refregit de The Simpsons, o al menys a mi m'ho sembla, però si haguessin de fer un concurs d'estupidesa no sé qui guanyaria, Homer Simpson o Peter Griffin. Per altra banda, crec que el públic cap al que va és una mica més adult que The Simpsons, i els temes que tracten i el tractament que li fan és força més cruel. I no sé, em fa gràcia. Pot ser una rucada, però quan estic veient-ho em passo tota l'estona rient per parides. Evidentment, en Kugatsu passa pel costat, em mira, i fa com que no amb el cap...

A part d'això, moltes vegades en Kugatsu posa la tele en marxa encara que no estigui mirant-la (cosa que a mi em posa particularment nerviós, si no has de mirar-la, engega la ràdio, que per a això està!) i deixa algun d'aquests canals locals que posen música clàssica i informació sobre activitats a la ciutat. I algun cop que m'ha donat per mirar-ho mentre faig temps, arribada la secció de persones desaparegudes se'm posen els pèls de punta. Quanta gent arriba a desaparèixer en aquesta ciutat? I gairebé tot són noies negres o llatines... No sé, aquest tipus de coses són les que em fan pensar que, a la llarga, m'acabaria sentint molt insegur si seguís vivint aquí, i que per moments patiria per la gent que conec (i no és que conegui moltes noies negres i llatines, però en el fons li pot passar a qualsevol).

També tens un fotimer de canals de telepromoció, i de predicadors! Que són bastant de l'estil de l'església a on vam anar a veure Gospel, amb molta parafernàlia, cridant i cantant, i dient que Jesucrist té un pla per a nosaltres, i que ens estima. Que el dimoni ens vol fer creure que no, però en realitat Crist és colega. I tens després els anuncis per a mòbil, envia un SMS amb la paraula GOD al 7777 i rebràs cada matí un SMS amb el pensament de Déu per a tu aquell dia. També et pots baixar els vídeos del predicador, per si t'ha quedat algun aspecte que no està clar, entre mig dels 30 ó 40 in the name of Jesuschrist...

I ja com a última cosa que m'ha sorprès, he enganxat un parell d'anuncis de medicament per a dormir, i són... sorprenents. És a dir, al principi et surt la gent que no pot dormir, i llavors et donen el nom del medicament, sona la musiqueta, i dius: ja està. Doncs no! L'anunci segueix, i el locutor comença a explicar que els medicaments per la son, no són drogues, però que poden produir dependència, que no condueixis fins que no sàpigues si el medicament t'afecta o no, que destinis com a mínim 8 hores per al son després de prendre't el medicament, que hi ha hagut casos en què s'han produït tals i tals efectes secundaris... en total, t'estàs gairebé la meitat de l'anunci fent les advertències, aquelles que a Barcelona són un tio parlant super ràpid i dient que et llegeixis el prospecte i consultis amb el farmacèutic. De fet, fins i tot en vaig veure un en què entrevistaven a tot de gent, i els propis entrevistats eren els que deien tota la parrafada aquesta, fins i tot una dona que deia que hi havia hagut casos de gent que havien agafat no sé quina infecció i l'havien dinyada a conseqüència del medicament... Genial! Segur que compraré un medicament per a dormir si sé que m'enviarà a l'altre barri!

No vull saber quantes denúncies deuen haver hagut a companyies farmacèutiques en aquest país, perquè els anuncis hagin de ser així... Encara que podria ser pitjor, podrien advertir que el medicament podria curar-te! I que passaria llavors amb la gent que cobra subvencions de la Seguretat Social? Ai, no, que no en tenen en aquest país tan avançat...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Subvencions de la seguretat social? Pero què dius! Pobres les farmacèutiques, que es quedarien sense clients!

I així anem, cap a la dependència crònica...

simón ha dit...

viva la tele!!! dirán los que la vean a menudo...

sobre tener la tele encendida si no la ves, entiendo que para hacerte compañía va bien si vives o estás solo. y siempre puedes poner un telediario y si se da alguna noticia q te llama la atención la puedes mirar en un momento dado, pero es que yo prefiero ponerme la música que me gusta :)