Billy Joel - 52nd Street

L'altre dia, pensant en coses frikis que podia fer aquí a Nova York, vaig començar a pensar en portades de discos famosos que fossin fotos al carrer, i a Nova York. I com que l'Street Legal de Bob Dylan no tenia ni idea d'on era, vaig acabar recordant el 52nd Street de Billy Joel, de què recordava la cançó Honesty, i que estava segur que havia de referir-se al carrer de Nova York. Vaig buscar la portada, i sí, es veu en Billy Joel amb pinta d'acabat, aguantant una trompeta i aguantant-se ell com bonament pot contra la paret, al costat d'una porta enreixada i unes boques d'incendi de les típiques de Nova York.

Així que vaig començar a buscar amb el Google, a veure si algú deia a quina altura de la 52nd Street es va prendre la foto, i vaig anar trobant pàgines que parlaven de l'àlbum, que en Billy Joel el va plantejar com Un Dia a Manhattan, fet que confirmava que era a Nova York, i també vaig anar a parar a la Wikipedia que parlava del tros de West 52nd Street que queda entre la 5a i la 7a Avinguda com una zona mítica pel gran nombre de clubs de Jazz que hi havia. Tot quadrava, havia de ser forçosament allà.

I després d'uns quants dies comentant-ho amb en Kugatsu, que curiosament també coneixia no només en Billy Joel, sinó també l'àlbum, i amb qui després de saber-ho vaig arribar a tenir una discusió sobre si era només en Billy Joel qui cantava Honesty o hi havia una segona veu, discusió que va incloure tararejar la cançó enmig de l'andana del Metro; doncs finalment ahir vam decidir que avui després de la feina passaríem un moment per 52nd Street i ens faríem una foto en honor a l'àlbum. Aquest matí he agafat la càmera, la flauta de Destrozaman... i tot a punt!

A les 7 hem baixat de la parada del Metro de 5th Avenue / 53rd Street, hem baixat un carrer, i estàvem just davant de Cartier (un dia d'aquests hauré de fer espionatge industrial per a mon pare, perquè en aquell aparador hi ha unes joies que ho flipes). I llavors en Kugatsu ha sortit amb una d'aquelles frases, que no et diu fins que estàs al lloc, i et destrossen. Que havia vist en un blog que el millor lloc per a fer-se la foto era just passat Cartier. Però... allò és East 52nd Street, i està entre la 5a Avinguda i Madison; i la zona bona ha de ser West 52nd Street, entre 5a i 7a... A més a més, com que el millor lloc? No hi ha llocs millors i llocs pitjors, hi ha només EL lloc. A part que he d'admetre que ha estat una mica de decepció, no em pensava pas que fóssim els primers frikis en fer la parida de la foto (bé, potser en algun moment sí que ho he pensat), però seguir les passes d'altra gent sempre treu emoció a les coses...

El tema estava en què l'escriptor de l'esmentat blog ja havia intentat fer-se la foto, no havia trobat el lloc, i se l'havia acabat fent allà. Evidentment, el més sensat en aquell moment hauria estat fer-se la foto i ja està. Però no! Edgar Gonzàlez i Pellicer sempre pensa que si els altres no ho han trobat és perquè no han buscat bé. I a pesar de les mirades escèptiques d'en Kugatsu, l'ha convençut per caminar fins més enllà de la 7a Avinguda, buscant les condemnades boques d'incendi, i la paret de totxanes que sortia a la portada. Totxana! Això és el que sóc, perquè evidentment no ho hem trobat, i hem acabat tornant al costat de Cartier per a fer-nos la foto, gairebé tres quarts d'hora després... Tot i això, tot sigui dit que els locals de Jazz i tot això que feia famosa la 52nd Street no sé on són ara mateix, perquè només hi havia restaurants als baixos de gratacels, amb cues de gent en americana, corbata i vestit de nit (però no les 3 coses a l'hora); i més enllà de la 7a Avinguda ja començaven els teatres de musical de Broadway. I, curiosament en mig de tota aquesta pijeria hi havia unes piles de bosses d'escombraries bastant espectaculars. Nova York, ciutat de contrastos...

De totes maneres, també he de destacar el concepte curiós que en Kugatsu té de fer-se una foto imitant alguna cosa: mantenir l'angle, l'enquadrament i la postura de l'original són conceptes absolutament innecessaris per a ell. I bé, diguem-ne que li he dit subtilment que em repetís la foto alguna cosa així com... 5 vegades? A posteriori m'ha sabut greu, i al final s'ha posat a ploure, i ja ho hem deixat com estava... però ja que fem la gràcia, fem-la bé!

Així que res, al final m'he quedat sense foto a EL lloc, però bé, segur que queden moltes més portades per plagiar. I no et creguis tu que no les tinc totes, que no estigués més enllà de la 7a Avinguda... S'haurà de tornar a comprovar...