Un Dia a la Biblioteca

Després d'estar-ho dient durant diversos dies, avui encara segueix fent bon temps (demà ja tornen a pronosticar pluges fins divendres), i a més a més el que em supervisa la feina aquí a Nova York està de congrés, així que no tenia excusa per a no venir a treballar a l'edifici històric de la Biblioteca de Nova York. M'he carregat el portàtil, i una mica abans de dos quarts d'11 estava a la porta de l'edifici, cantonada de la 5a Avinguda i el Carrer 42... per a descobrir que la Biblioteca dimarts i dimecres obre a les 11...

Així que m'he hagut d'esperar durant mitja hora assegut en unes cadires al parc de davant de la Biblioteca. He aprofitat per mirar els titulars d'un parell de diaris d'aquests gratuïts que m'han donat, i per a començar a llegir el meu regal de Sant Jordi. Pinta molt bé! L'únic que ja l'escena inicial és bastant a saco, per a enfortir l'estómac... I en la quarantena de pàgines que m'he llegit ja n'hi ha hagut alguna altra... De fet, si algú ha llegit Els Pilars de la Terra, l'ambientació és a més o menys la mateixa època. I ja em vaig preparant, perquè amb la ràbia que em donen els nobles, que feien (i certament encara fan) el que els rotava i quedaven impunes...

En certa manera em fa gràcia, perquè el llibre que vaig acabar ahir era de literatura fantàstica, i en el fons el fantàstic beu molt del que hauria de ser l'Edat Mitja, però pensant-ho fredament és una Edat Mitja Walt Disney, en què la gent normal és feliç, els herois són molt bons, fins i tot quan són nobles, i els dolents, són dolents i maten a la penya, però no són tan atroços ni es recreen tant en el seu mal com a la novel·la històrica, que tristament és el que va ser en realitat... Sigh... Algun dia haurem de fer alguna cosa per acabar amb ells...

Tot i això, ja dic, he tingut temps de llegir una quarantena de pàgines abans que no obrissin la Biblioteca, i pugés a la 2a planta i m'instal·lés en una taula, aixequés el cap i pensés que cada cop que ho fes veuria això:

Realment, val la pena venir a treballar aquí, en quant a ambient es refereix. El sostre és realment espectacular. A part, hi ha força silenci, encara que com que jo porto els cascos, m'aïllo bastant. Inconvenients, no es pot tenir begudes, i jo el que vaig fent és anar traient furtivament un termo amb aigua fresca de la motxilla, i fer-li un glop de tant en tant, de moment no m'han dit res... I per altra banda, que com que només he vingut jo no puc deixar el portàtil sol per anar al lavabo, i em fa pal recollir-ho tot per a tornar-ho a muntar al cap de res. Així que suposo que estaré una estona més i aniré cap a casa. Seguiré (?) pencant allà, després de dinar, que encara no he menjat res!