Els Mets guanyen!

I he anat a veure-ho!

Ha estat de forma inesperada tot plegat... Mentre era a la biblioteca m'ha enviat un mail en Koosuke, un dels japonesos del departament, que tenia tres entrades per anar al partit d'aquesta nit dels Mets, d'uns amics seus que els les havien regalades i no podien anar-hi. Clar, entrades per a un partit de les Lligues Majors de Beisbol de gratis, qualsevol li diu que no... He passat per casa a menjar alguna cosa, he deixat el portàtil i les coses de feina, finalment he estrenat la meva jaqueta dels Mets, i he anat cap al metro un altre cop per anar cap a l'estadi.

El partit era Colorado Rockies at New York Mets. Primera cosa: veig que aquí tenen el costum de posar primer el nom de l'equip de fora, perquè als partits de la NBA em va semblar que també era així. Les entrades, obviament, com qualsevol cosa de regal, a la part més alta de la graderia, sort que els camp de beisbol són grans... Assistència? Doncs no gaire gent, la veritat, hi havia molts buits. I l'ambient general era fred. De fet, ha començat el partit i ni me n'he assabentat. L'únic que anava trencant la monotonia de l'anar veient passar les boles era la megafonia, que anava posant músiques, i per les pantalles es veia: ara feu soroll, ara canteu aquesta cançó, ara digueu la frase d'anims: Let's... Go... Mets! (originals, no es pot negar). I llavors sí que la gent aplaudia una mica, però a la que la megafonia parava en un parell de segons s'apagava la remor i tornàvem al silenci. L'únic que el trencava era la música que sonava abans que anés a batejar cada jugador dels Mets (l'escollia cada jugador, i com que el 70% dels jugadors són sud-americans, he tingut un empatx de Reaggeton, sort que en un dels descansos han posa Enter Sandman de Metallica una bona estona), i els crits dels venedors de cacahuets, begudes i salsitxes, que fins que no ha passat una bona estona de partit anaven circulant com un exèrcit entre les grades.

I és que no sé si tots els partits són així, però en els 8 primers innings no ha passat res. Però res de res. Al principi hi havia detalls de les regles que no sabia, i me'ls han explicat, però després ja anava seguint el partit, i espero profundament que l'esport que mou masses arreu del món i que es diu beisbol sigui un parent llunyà del que he vist durant les primeres dues hores i mitja de partit. Hi ha hagut un parell de bones jugades, un jugador dels Mets que d'una sola tirada ha arribat fins a la 3a base, però en general era el pitcher anava servint boles i els altres les veien passar... Potser és que els pitchers eren molt bons...

I en mig de l'ensopiment general, al 9è inning, que és l'últim dels que s'han de jugar a menys que hi hagi empat al final, que és el que tots ens esperàvem perquè el marcador encara anava zero a zero, un jugador de Colorado ha engaltat la bola i ha fet un tir bastant parabòlic. Arran del terreny, però el jugador dels Mets l'ha agafada... i li ha relliscat de les mans... Carrera per a Colorado. Els Mets havien de puntuar en aquell inning o perdien el partit. I aquí sí que la gent s'ha començat a aixecar, i a animar, i a aplaudir, de forma més espontània. En un determinat moment els Mets havien aconseguit tenir un jugador una mica avançat en les bases, però el batejador ha fet un mal toc i tots dos eliminats. Quedava una última oportunitat. Han demanat temps mort i per megafonia ha començat a sonar música una mica del pal èpic... Tot estava en les mans de l'home que sortia en aquell moment...

I de bones a primeres realment ha semblat que ja ens podíem anar cap a casa, de fet hi ha hagut gent que ho ha fet, perquè li han marcat 2 strikes seguits. Tercera i darrera oportunitat... silenci a l'estadi... li tiren la bola... l'engalta... i Home Run! La pilota ha sortit fora de l'estadi, i el jugador ha empatat el partit per als Mets en el darrer sospir!

Resultat: pròrroga, i el partit que ha acabat durant una hora més, en total més de 3 hores i mitja. Per sort, al final l'ambient ja estava més animat, feia ensum a remuntada. I així ha estat: en el 12è inning els Mets han aconseguit una segona carrera, amb un darrer toc que en Koosuke i en Kugatsu, que com a japonesos que són dominen això del beisbol, m'han dit que era molt bo: en comptes d'engaltar-la, el jugador tan sols ha deixat que la bola impactés contra el bat, i ha quedat curta entre el pitcher i el catcher. Quan han arribat a agafar-la, un jugador dels Mets que estava a la 3a base ja havia aconseguit fer la carrera, i ja no ha calgut acabar el partit.

Victoria dels Mets! I primer partit de Beisbol que veig! Ara només falta que en vegi algun en que no hagi d'esperar dues hores i mitja per a tenir emocions...