Estrès

Avui, mentre em prenia una sidra calenta amb caramel i canyella, recepta Starbucks del costat de la Universitat, i cosa que mai no hauria pensat que trobaria bona si m'ho haguessin dit quan era a Barcelona, he pogut donar per tancades les 48 hores de més estrès des que vaig arribar aquí a Nova York.

I és que la veritat és que em dóna la sensació que la gent penca molt aquí. Clarament, més que a Barcelona. Un exemple és la hora del cafè. En comptes d'anar a fer un cafè a mitja tarda, com el que fem a Barcelona pel matí a la feina, que vas, et demanes el cafè, te'l prens tranqui·lament amb els companys de feina, i comentes les notícies del diari i les aventures estranyes que t'han passat el cap de setmana; doncs en comptes de tot això, senzillament quedes amb els companys, vas a buscar el cafè a la tenda, te l'endús amb un got de plàstic, parles durant el camí d'anada i tornada, i en quant arribes a la Universitat cadascú se'n va al seu despatx a prendre's el cafè tot sol mentre es torna a posar a pencar...

I clar, només faltava que el dimarts m'avisessin a les dotze menys cinc que hi havia la reunió bisetmanal del grup a les dotze. Reunió que es fa a la hora de dinar perquè així hi ha qui aprofita per a fer-ho mentrestant, i així suposo que pot seguir pencant només acabada la reunió. I clar, la reunió va començar amb un home que anava parlant, molt a poc a poc, explicant que havia estat la setmana anterior en tals congressos, i s'havien pres tals decisions aquí i allà. I quan va acabar va girar el cap cap a l'home que hi havia a la seva dreta, i aquest va començar a explicar-li el que havia fet durant les dues setmanes anteriors. I llavors vaig captar-ho: el del principi era el cap del grup, que tot sigui dit de passada, és un pioner i una de les persones més famoses en el que és el meu camp, i el que tocava ara era explicar-li tothom el que estàvem fent. Clar, quan em va tocar a mi, va ser un: bé, porto cinc dies aquí, i dos eren cap de setmana, i havia de fer papers... vamos, que no he fet res... però prometo que algo faré!

A més a més, tothom estava fent un munt de coses, i havia d'obtenir un munt de resultats per al cap de dues setmanes. Després alguns em van confessar que era molt habitual que la nit abans de les reunions tothom acabés pringant i quedant-se despert fins les tantes per acabar el que havia dit que faria, però les llebres ells les deixaven anar...

I a tot això que el que em fa de supervisor mentre sóc aquí va proposar que en Kugatsu i jo féssim avui divendres una presentació per a explicar de què anava la nostra tesi, i el que volíem fer aquí, una mica perquè la gent del grup ens conegués i tal. Lo típic, quatre diapositives, uns quants resultats, pim, pam.

Total, que em vaig posar a fer diapositives, però com que sóc un matat i tenia tot d'idees que volia provar, i em comptes de quedar-me amb els resultats que ja tenia, vaig voler retocar les programes i tornar-ho a llençar tot a executar. Mentrestant anava fent diapositives, em van avisar d'un programa que no funcionava a Barcelona... i va passar la setmana, era dijous i encara no tenia ni les transparències acabades ni els programes en marxa.

Estrès. Vaig aconseguir acabar els programes i llençar-los a córrer als ordinadors del departament de Barcelona, i vaig mirar d'acabar les transparències per a ensenyar-se-les al meu supervisor per la tarda. Se les ensenyo, bé, aquí falten resultats, però per demà al matí les tinc! Segur!

Clar, jo comptava amb després de sopar connectar-me des de casa als ordinadors de Barcelona, baixar-me els resultats, afegir unes boniques taules a les transparències... Però llavors ens trobem amb que no ens podem connectar a Internet des de casa perquè no sabem el número de telèfon a què cal trucar amb el mòdem...

Total, que després de sopar, ja em veus a mí amb el portàtil al llit, retocant transparències a marxes forçades i de tant en tant mirant a veure si podia robar-li la Wireless a algun veí i connectar-me als ordinadors de Barcelona, encara que només fos una estona per a baixar-me alguns resultats i tenir alguna cosa.

A les 11 sembla que puc, però perdo la connexió quan estic a mitja feina. Finalment, cap a les 12 ho aconsegueixo. I vinga, acaba de processar això, la 1; treu números, les 2; fes taules, les 3. Me'n vaig anar a dormir a les 4! I encara, més o menys ho tenia tot llest. Però aquest matí ens hem hagut de llevar d'hora i tornar cap a la Universitat per acabar-ho... Una mica més i em quedo clapat al Metro!

Tot i això, al final tot ha anat bé. De fet, era una presentació informal, així que tampoc no hauria d'haver-me preocupat tant! Bé, només he tingut la sensació que els he fotut un rotllo de tres quarts d'hora, però aquesta sensació la tinc bastant sovint, em temo... :)

Per sort per a tots, demà toca turisme: Lowtown, incloent Soho, Chinatown, Little Italy, Zona Zero i... el cul de l'Estàtua de la Llibertat, perquè l'Estàtua em sembla que mira cap al mar, i nosaltres la mirarem des de terra. La cara, per a un altre dia.