Gospel

Avui està fent un dia plujós com encara no els havia tingut des que vaig arribar a Nova York. I això que tota la setmana ha anat alternant dies de sol amb dies de pluja, però avui se n'ha endut la palma.

Tot i això, hem pensat que avui era bon dia per a tornar a intentar anar a una missa Gospel, després de l'intent fallit de la setmana passada. I així que després de fer-me un entrepà d'Spam per a esmorzar (que volia provar-lo, i he pogut comprovar com de dolent arriba a ser...), i d'escalfar motors sentint un predicador per la tele (un predicador que, atenció, omplia estadis com el Palau Sant Jordi), hem tornat a fer el camí de més d'una hora de Metro, hem arribat a Harlem, i ens hem mullat de mala manera fins que hem arribat al Greater Refuge Temple, una mica més tard de les 11 i amb la missa ja començada.

Només entrar, un home m'ha preguntat, sense saludar ni res, d'on ets? Comencem bé! D'Espanya (simplificant les coses). Val, doncs passa per aquí... He pensat... Coi, si li arribo a dir que sóc d'un altre lloc no em deixa passar? Sort que Espanya deu ser encara un baluard del cristianisme i aquestes coses... El que ha de fer un perquè el deixin entrar als llocs...

Però bé, ens han assegut al primer pis de l'església, al costat d'un fotimer de giris, jo crec que n'hi havia gairebé un centenar, i hem començat a veure el grup cantar. I és que una missa Gospel és cantar, cantar i cantar. Jo crec que més de tres quartes parts de la cel·lebració han estat cantant. I s'ha d'admetre que canten bé! Estaven allà on hauria d'haver-hi l'altar, que no n'hi ha, ni tampoc no hi ha creus amb Cristos dessagnant-se amb espines clavades, ni imatges de sants morint de forma creativa; doncs allà tot un grup de dones vestides amb camisa blanca, faldilla negra i un barret de malla blanc, i quatre homes amb americana i corbata al centre fent els tons més baixos, tots negres, evidentment. Davant d'aquest grup hi havia tot de Pastors, asseguts en una cadira, i hi havia un púlpit a què s'acostaven per torns i anaven predicant. Però quin tipus de predicació! La veritat és que parlaven bastant ràpid i cridant moltíssim, semblava més un meeting polític, amb missatges curts i repetitius, i la gent anava aplaudint a tot moment. Hi havia tot de feligresos que s'aixecaven i es posaven a cridar i a ballar, que jo al principi em pensava que era que estaven malament del cap, però no, pel que sembla és normal. I en qualsevol moment el Pastor també es posava a cantar, i tornava a sonar l'òrgan Hammond (com m'ha agradat això), a què a partir de la tercera cançó s'hi ha afegit una bateria, una guitarra elèctrica i un baix elèctric (que per cert en alguns moments tocaven com si fos un contrabaix, així asseguts i amb el baix entre les cames, no ho havia vist mai...). I fins i tot hi ha hagut un moment en què el Pastor ha començat a explicar la seva vida, que ell era un borratxo, però que després s'havia convertit en Pastor perquè la seva mare havia resat molt, i a mitja explicació el sermó s'ha transformat en cançó, i cada 5 o 6 paraules feia un wahohouuu, un cop i un altre, cridant a viva veu (que en tenia un bon torrent, tot sigui dit), i ha estat així jo crec que vora un quart d'hora. La veritat és que crec que en aquell moment he assolit un cert grau de rallada, només la curiositat de veure com acabava allò (i suposo que una mica el respecte per les celebracions religioses que t'agafa anant a escola de monges), ha fet que no fotés el camp després dels 10 primers minuts de wahohouuu.

Perquè, obviament, entre la intensitat amb què predicaven, i cantaven i se'ls anava l'olla, que han passat quatre cops a recollir almoina, i que tot plegat ha durat gairebé dues hores i mitja, quan s'ha acabat la missa (que acaba amb la gent dient Amen, i el Pastor dient-los que Déu els beneeixi, crec que és la única semblança que he trobat amb una missa catòlica), del centenar de turistes en quedàvem sis...

Tot i això, admeto que és una cosa que ha valgut la pena. Trobo curiós com viu la religió aquesta gent. Així com els sermons i la imatgeria i el discurs en general de l'Església Catòlica (Apostòlica i Romana, Amen) estan molt centrats en el pecat, i en què som tots uns miserables i anirem de cul a fer de llenya a les calderes d'en Pere Botero, en general tot el que deien els Pastors eren paraules d'agraïment per ser allà, i paraules d'esperança per a la gent que entrava en aquella església. La veritat és que el contingut m'ha semblat bastant social, mencionant als drogoaddictes, les prostitutes, els convictes... Però és que és el que ha comentat el propi pastor: un de cada tres joves negres als Estats Units està a la presó o ha tingut problemes amb la justícia. Una religió que ignorés aquesta realitat i no abracés tota la gent amb problemes suposo que no quallaria, perquè suposo que qui més qui menys en aquell barri té algun parent o amic que té problemes, i dels grossos. I la cerimoniositat de les cel·lebracions catòliques s'ha de canviar per una cosa que involucri més a la gent... o potser és al revés, el fet que la gent no estigui involucrada (durant una estona, els pastors han acollit a la gent que volia demanar oració per coses en particular, i els atenien un per un, i hi havia penya que després de parlar amb el pastor i que aquest els beneís començaven a tremolar o es desmaiaven) és el que fa que les cel·lebracions catòliques acabin degenerant en meres cerimònies. En qualsevol cas, hauria de donar a pensar als creients catòlics... Encara que segur que tornar a les misses en llatí i d'esquena al públic és millor sol·lució.

Com a contrapunt: l'Església a que vam anar és una empresa, i trobo que per moments una mica es perd l'esperit, i es pot caure en el Show Bussiness. Potser tot es fa atractiu perquè la gent s'involucri i subministri finançament. A mitja missa s'ha fet un repàs de les activitats socials de l'església, indicant els preus per a qui s'hi volguès apuntar, i entre les xerrades que donaven n'hi havia una sobre com guanyar dinés amb el negoci immobiliari... Que possiblement això és bo per a la gent de Harlem? Doncs no dic que no. Que això és el que ha de fer una església?

Deixo la pregunta en l'aire.