Downtown

Recórrer el Downtown avui ha estat bàsicament recórrer carrers entre tendes i restaurant, tendes i restaurants de diferents països i temàtiques, però tendes i restaurants al cap i a la fi...

Tot ha començat a Chinatown, que ve a ser una mica com agafar la zona dels magatzems de la Ronda de Sant Pere de Barcelona, i intercalar-hi entre mig tos els restaurants i basars xinesos de la ciutat. I gent, tanta gent com sigui possible. La veritat és que m'ha acabat semblant una mica agobiant. I sí, hi havia molts cartells en xinès, de fet m'ha fet gràcia trobar una oficina d'un banc en què no hi havia ni tan sols els horaris d'obertura en anglès, però els edificis eren normals, i més aviat vells i descuidats. Hem intentat trobar un temple budista, i després de voltar una estona (després de l'altre dia al Midtown en què la graella era perfecta, tornar a una zona de carrers caòtics pot ser traumàtic) ha acabat resultant una tenda més que estava habilitada amb un altar i molta olor a encens... El més curiós? Anar al Columbus Park, en què hi havia tot de taules de pedra amb taulells a sobre, i veure com a pesar que a les taules d'escacs no hi havia ningú, al voltant de les 4 taules de xian'qi hi havia 4 grups de 10 o 15 xinesos apilats mirant les partides.

I estàvem caminant pel carrer principal de Chinatown quan hem creuat un semàfor i els cartells en xinès s'han transformat en banderes italianes, i els magatzems i basars han desaparegut pràcticament, quedant només els restaurants, això sí, ara italians: era Little Italy. De fet, el que tampoc no ha canviat és el personal de les tendes, és curiòs veure una dóna xinesa venent Torres de Pisa i samarretes amb Italian girls are the best in the world. Hem dinat pasta en un restaurant de per allà, on al tiquet hi havia el preu del dinar més un 18% de Grauity (sí, amb u), que he preguntat i m'han dit que era el servei, més el 8,75% de Taxa de l'Estat de Nova York, que sempre cal afegir al final, fins i tot al súper (em recorda quan era petit i anava a comprar al Makro que calia afegir l'IVA als preus...). Al menys el pa i els gnochis estaven bons especialment el primer.

Seguint cap al nord, Little Italy s'ha transformat en Nolita (original abreviació de Nort of Little Italy, també hi ha Lolita, que significa Lower Little Italy, però em sembla que aquesta no la he vista, sabeu que segur que me n'hauria adonat), han començat a aparéixer tendes de roba i disseny, i ens hem trobat al Soho (que significa South of Houston Street, semblen mentida el que es pot aprendre llegint guies de viatge i l'afició de la gent d'aquí a posar noms d'aquest estil). I bé, si a l'arribar a Little Italy els carrers estaven més tranquils, el Soho estava a vessar de gent. Especialment a Broadway, on hi havia les tendes de roba. Després hem anat passejant per carrers més secundaris, més tranquils i on hem trobat algunes tendes curioses, com una de mosaics (sempre m'he preguntat qui no voldria decorar la paret del seu lavabo amb un mosaic de l'àliga americana o d'un superheroi de 2 metres, però he d'admetre hi havia coses molt guapes), o The Evolution Shop, en què venien tot tipus d'insectes i aranyes en plàstic, parts de bèsties i bèsties completes dissecades (com un cap d'ós, imprescindible al costat del llit i rematant l'estora de la resta de la pell), fòssils, i esquelets d'animals i humans, incloent un d'una dona embarassada amb esquelet de fetus incorporat (feia MOLTA grima, només he pensat que esperava que fos una reproducció).

I després d'això, ja hem agafat el Metro i cap al World Trade Center! O bé, cap a un descampat enorme, de què estàs separat per una valla i en què, encara, aquí i allà afloren alguns trossos de columna de formigó, amb tot l'armat retorçat. Hi ha exacavadores, grues, i algunes altres màquines desperdigades. No puc dir que impressioni, és un descampat molt gran, però descampat al cap i a la fi, però sí que fa pensar una estona. Impressionava més veure les fotos i els regals que havia deixat la gent, sentint un home gran, amb pinta de hippie, però dels que eren hippies als 60, que tocava la flauta travessera.

D'allà, cap a Wall Street, a veure la Borsa, que és mítica però en el fons de fora no té res de particular, i caminant, caminant, fins la punta de Manhattan, que sembla que no s'hagi d'acabar mai, i per fí l'he vista, en mig del mar: l'Estàtua de la Llibertat, Miss Liberty! Deu ser enorme, perquè queda bastant lluny de la costa i tot i això sembla força gran... Una altra cosa que em queda pendent! Allà a la punta de la illa hi ha un petit parc, i es veu Brooklyn d'una banda i Nova Jersey de l'altra, que encara no havia pogut veure, i que al menys d'aquesta banda són més gratacels fent la competència als de l'altra banda del riu Hudson...

I amb un vent que em recordava que tot el dia havia fet força fred, encara que sense neu aquest cop, hem agafat el metro de tornada cap a casa, amb temps de passar abans pel súper Met i comprar una caixa de Donuts americans, estil Homer Simpson. 12 donuts gust natural, glassejat i xocolata... Wawawawa... I és que després de tant voltar per les nacions, necessitava recordar una mica exactament on era...