Corre, Omple, Vine, Obre

Entre aquestes dues fotos van 50 minuts, i els primers kilòmetres que he corregut sobre l'asfalt de Nova York!

I és que finalment avui ho he fet: he sortit a córrer. Ahir semblava estar força convençut per a fer-ho a la tarda, però al sortir de la Universitat es va posar a ploure, i ja no vaig poder-ho fer. I decidit a, d'una vegada per totes, intentar recuperar una mica de forma, que portava entre el mes aquí i els últims dies abans de marxar de Barcelona una bona temporada sense fer cap mena d'esport, ahir per la nit em vaig posar l'alarma a les 7, i quan ha sonat aquest matí m'he aixecat d'un bot, m'he posat la roba de córrer, la jaqueta dels Mets, i som-hi! Tant de bo quan em toca anar a pencar m'aixequés igual de ràpid...

I m'han sorprès dues coses: per una banda, la de gent que arriba a haver-hi al carrer a les 7 del matí. A Barcelona algun cop ho he fet també, llevar-me a les 7 per a córrer fins les 8, i quan torno sí que ja hi ha bastant de moviment, però en el moment de sortir de casa normalment no em trobo ni una rata. Doncs aquí estava ple de treballadors caminant cap al Metro, nens esperant l'autobús de l'escola, gent agafant donuts i vasos de café fumejant a les tendes del carrer... Realment, no semblava que fossin les 7...

Per altra banda, m'he tornat a trobar amb que el que semblava que estava al costat en el mapa resulta estar a prendre pes cul. Perquè la meva idea era anar corrent fins a la bola del món de Flushing Meadows i tornar, i estava pensant en què potser era molt poc i després havia de donar una volta a la illa de cases o alguna cosa així. Doncs quan he creuat l'avinguda en què tenim la parada de metro, i he vist que el carrer que hi havia era el 87, he pensat: el parc està a la 111 (com oblidar-me'n?), i estic a la 87, així que com a mínim hi ha una vintena de carrers... Això només comptant els numerats, perquè anava a corrent i m'anava trobant amb carrers amb noms con Xenia Street (aquest m'ha fet molta gràcia) o Granger Street (com la Hermione de Harry Potter). Total, que entre arribar a l'entrada del parc i d'allà fins la bola han estat una mica més de 20 minuts. No és tan lluny, però jo que patia per si era massa poca estona...

He descansat una mica en uns bancs sota el globus de ferro, perquè una altra cosa que m'ha passat és que realment semblava que m'hagués oblidat de córrer, però això no m'ha sorprès, ja m'ho esperava; i després ja he començat a desfer el camí. Però com que sóc així d'original, no l'he desfet per on l'he fet, i m'he perdut! I de sobte m'he trobat al costat d'una espècie d'autovia, i intentava recordar el número de l'avinguda per on havia vingut, i creia que era la 58 i 59, i jo estava a la 60, així que havia de ser més amunt. Però bé, per sort en un recorregut de 20 minuts tampoc no et pots perdre molt... i sovint la lio, però tampoc no la lio tant, així que al cap de res ja he tornat a estar a la parada del Metro i d'allà ja he agafat l'avinguda que va cap a casa.

En total, uns 45 minuts corrent, no m'atreveixo a mirar quants quilòmetres perquè segur que són una arengada, però ara ja he vist que no costa tant, i a veure si començo a agafar-ho com a costum, que aquests dies aquí m'ha tornat a agafar mono de fer quilòmetres en bicicleta, i si vull agafar-la al tornar a Barcelona, més val que m'espavili!

I a més a més, tinc pendent Central Perk!!