Shogi i Escacs

Ahir després de sopar vam fer una cosa que comentàvem feia dies amb en Kugatsu: fer una partida de Shogi. A la gent que seguia la serie Ranma 1/2 potser els soni: és com uns Escacs a la Japonesa, amb les fitxes en forma de taüt i Kanjis dibuixats a sobre. Jo sabia que existia des de fa bastant de temps, perquè quan estàvem fent la carrera i ens vam comprar un taulell de Go entre quatre amics, ens vam trobar amb que pel darrere hi havia un taulell d'una cosa que no sabíem que era, que va acabar resultant ser Xian'qi (que en aquest cas són uns Escacs Xinesos), però fins que no ho vam descobrir doncs vam trobar tot de variacions i jocs semblants als Escacs, una de les quals és el Shogi.

I bé, entre que em vaig mirar una mica la Wikipedia pel matí i que després en Kugatsu em va fer una repassada de les regles, em sentia preparat per a la meva primera partida de Shogi. Partida que va durar més d'una hora i que va acabar com jo sabia que acabaria: amb el Kugatsu guanyant-me. Tot i això, el joc em va agradar, potser més que els Escacs, però potser tot just és la novetat, perquè s'hi assemblen força. He de dir que té molta gràcia que quan et menges una peça no la mates, sinó que la captures, de manera que en qualsevol moment pots tornar-la a posar al taulell, jugant a la teva banda. I així, en una situació en què l'altre ja creu que et té contra les cordes, et treus de la màniga una fitxa que ja estava morta, i l'altre es queda amb un
pam de nas.

Però per altra banda, tens molt poques fitxes que avancin més d'una casella: només tens un alfil i una torre, els cavalls no poden retrocedir, i l'únic que hi ha són dues llances, que són torres que només poden anar endavant. Vaig trobar que per moments al joc li faltava verticalitat. Perquè sí, tens el rei i 4 generals, que són com reis amb alguns moviments capats, però tot acaba anant d'un en un.

I bé, en Kugatsu va dir que si volia avui jugàvem una partida d'Escacs.

I així ha estat, després de sopar ens hi hem posat. I bé, li he explicat les regles, perquè no havia jugat mai, l'ha descol·locat una mica l'enrocar, i que els peons no matin igual que es mouen, però més o menys ho ha vist clar i hem començat la partida.

I m'ha guanyat.

Però és que m'he deixat menjar les dues torres en dues jugades consecutives a mitja partida... Patinada d'aquelles èpiques! Encara sort que he aguantat més d'una hora...

Al final, ell m'ha dit que ha trobat que els Escacs i el Shogi són molt semblants, i per això li ha estat molt fàcil de jugar. I suposo que precisament per això a mi em va ser difícil de jugar: sempre se m'han donat malament els escacs. Recordo la vegada que vaig tenir la genial idea d'apuntar-me al torneig de l'escola, que vaig perdre totes les partides... Crec que després d'allò vaig tenir clar que més valia que em dediqués a una altra cosa...

De totes maneres, sembla que el proper joc que provarem serà l'Othello, i jo tinc ganes de reptar-lo a una partideta de Go... O si no ho provaré amb cartes, i perquè no m'he portat el Carcassone, que si no...